comentari de text

El poema a comentar és el numero IX, anomenat Lluna negra, i pertany a Foguera joana, tercera secció de l’obra literària Bruixa de Dol, de Maria Mercè Marçal.
Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.
L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.
El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari Terra de mai, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre La germana, l’estrangera. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, Desglaç, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988.
Des del 1994 impulsà el col•lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l’ Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").
Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona Aquesta poesia s'anomena "Lluna negra" del llibre "Bruixa de dol" escrit per Maria Mercè Marçal, publicat l'any 1972, poeta, novel•lista, traductora i assagista.
Bruixa de dol es un conjunt de poemes que està estructurat en vuit seccions. El poema que comentem pertany a la novena secció, com ja he dit abans, titulada “Foguera joana”.
El títol "Lluna negra" quant a la lluna podem dir que significa i simbolitza la dona, com a tots dels seus poemes, ja que és una característica que presenta l’autora, i negra podem deduir que es la dona que està trista i per tant va de negre.
Aquest poema està compost per una sola estrofa. L’estrofa està composta de nou versos que a simple vista semblen irregulars. Parla en plural durant tot el poema i expressa unes accions en temps present.
Parla, generalment, de la crema dels seus records a la foguera de sant Joan, que en aquest cas l’anomena joana, com la secció a la qual pertany de la”foguera joana”. Crida i busca els seus records, invitant-los a venir per a que hi vagin a la foguera.
També parla d’un bosc que només és estelles, referint-se als records, i el llenyataire ha perdut els passos, volent dir que també hi aniran a la foguera ja que li resulten records danyins.
Diu que ha de canviar ràpid de decorat, cremar ràpidament els records, esborrar el passat, i que només així començarà una nova vida on florirà als temps de la berbena, flors que li resultaran records gratificants, i no com els altres. Podem observar que on es cremen els records, a la foguera, i on ressurten els nous moments per viure a la berbena, que li queden estan relacionats.
Per últim podem observar les moltes ganes que l’autora mostra tenir respecte a oblidar tot el passat, que per lo vist ha sigut poc agradable per ella segon els seus record, i vol obrir una nova etapa de la seva vida, a la qual encara quedaran moltes coses bones per venir.
El tema principal del poema, que es tracta metafòrica o semiològicament és els records, aquestes ganes que té l’autora de, com ja he dit abans, esborrar-los per deixar lloc a altres coses que li queden per viure, i possiblement millors.
Al poema podem veure que diu que voldria cremar aquests records per deixar-ne lloc a uns altres a la foguera, al foc, un símbol de lliurament i purificació que deixarà l’ànima de l’autora tranquil•la ja que quedarà purificada dels moments dolents, i de les coses que li han fet mal.
Passant a la mètrica, és un poema d’estructura irregular, format per una sola estrofa, de 9 versos les estrofes. Són versos d’art menor, excepte els dos últims. Són versos lliures ja que no tenen rima. Potser sí que és una cançó.
En quant a les figures literàries, trobem repetició de “foguera! A l’estrofa 2 i 3. També trobem encavallament al llarg del poema, com per exemple als versos 1 i 2, 6 i 7, etc.
Hi ha una exclamació retòrica al tercer vers, adreçant-se als records “-la foguera joana!”.
També fa metàfora amb els records, anomenant-los bosc, llenyataire que ha perdut els passos...
Podem observar que aquest poema és molt simple en quant a l’estructura, ja que el seu contingut és reduït, amb versos curts, i que dona musicalitat igual que a la resta d’obres que hem treballat de Maria-Mercè Marçal, i per tant és, també, una cançó.
Per finalitzar, i com a conclusió, puc dir que és un poema que torna a expressar les ganes d’esborrar records, ja que com sabem l’autora ha tingut fases de la seva vida que han sigut tristes per a ella, i que l’han afectat negativament.