5. Relació dels " comentaris d'obra" amb les poesies de l'obra

1.Anna Montero. "L'espai d'una llengua abolida". L'escriptor del mes. Institució de lletres Catalanes, gener 1995.

Anna Montero comenta que “Bruixa de dol” li va fer escoltar una veu que sentia molt pròpia i que d’alguna forma reconeixia, afirmava la seva identitat com a dona femenina que era, i volia introduir aquesta veu de les dones en tots els àmbits . També diu que Maria Mercè Marçal, només explora poesia que tracten sobre experiències d’amor, solitud o temes femenins, molt presents.

2.Cònsul, Isidor. "Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la" homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empúries, 1998.

En aquest cas, Isidor, escriu un text on es parla de la reflexió literària que va escriure Maria Mercè Marçal, “Sota el signe del drac...” , que es tracta d’un cicle poètic en dues etapes diferents:
-La primera etapa està des de “Cau de llunes” a “Sal oberta” amb un esquema triangular de tensió entre el jo poètic present a moltes poesies, la lluna que representa la dona, i l’ombra que representa al l’home, remet en la lluita o en el festí de la pròpia solitud. La lluna i l’ombra són metàfores de dos pols oposats de llum i foscor
-La segona part, es situa a “Bruixa de dol” on es pot apreciar una evolució en la intensitat lírica, i aquí es parla de la problemàtica del descobriment d'un punt angoixant de la solitud i la reivindicació de l'erotisme per la dona, tot això situat a “Foc de pales” i “Foguera Joana”.

3.Broch, Àlex. "Maria Mercè Marçal o els camins de la llibertat", dins el llibre-CD: Marçal: Maria-Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona, Proa, 2003.

Àlex Broch comenta que Maria Mercè va voler construir la seva vida, a ella mateixa i els seus escrits, a partit de la llibertat i viure tot el que sentia de la manera que ella volia, sense dependre de ningú. Parla de que ella utilitza una veu personal i pròpia, que comparteix amb tot els lectors, i així dóna a conèixer els seus sentiments i pensaments. Diu que l'escriptora a partir de l'experiència de la gestació, de la maternitat i de l'amor lèsbic fa una poesia especial, i que crea noves literatures.

4.Lluís Busquets i Granbulosa, "Bruixa i Fada el 1980", Correo Catalán, febrer de 1980.

Inclosa en el llibre Plomes Catalanes Contemporànies del mateix autor, Barcelona, Ediciones El Mall, 1980.En aquest últim text de Lluis Busquets i Granbulosa, Maria Mercè respon a la pregunta de Lluís Busquets. “Que aporta de nou Bruixa de dol en relació el teu llibre anterior?” Ella diu que esta més segura, que prossegueix l'intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana. També hi han coses noves, com per exemple que és molt més conscient de la seva veu com a dona en sentit individual i col·lectiu, en l'aparició de bruixa i lluna, en la dona solidària amb les altres dones i amb l’assumpció de la pròpia solitud.



Treball Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.