3. REVOLTES EXTERNES

3.1. El món de l’àvia

1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:

Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies (1898)
Setmana Tràgica (1909)
Primera Guerra Mundial (1914)
Mundeta mare
proclamació 2ª república (1931)
Fets d’Octubre (1934)
....................................................... (19......-19......)
Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)

2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats?
França, Anglaterra i Rússia per una banda. I per l'altre banda, Alemanya, Itàlia, Àustria i Turquia.
· Què va desencadenar la guerra?
L'assasinat de l'arxiduc Austro-Hongarès, a Sarajevo.
· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia, el tsar Nicolau.
Per part de França el general Petain.
I per part de Alemanya l'emperador Guillem II
· Com es va resoldre la guerra?
Van firmar un tractat, el tractat de Versalles.
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:

6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l'àvia li dona igual qui guanyi, la guerra li és indiferent. A ella el que li preocupa son els seus diners i les seves joies que ha hagut d'empenyar.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.
Últimament hem viscut molt bé el dia a dia. Els dies passen, sense preocupacions. En el batxillerat, la cosa s'ha complicat i tenim molts exàmens. De català, economia, literatura... Peró ho anem aprovant, ja que és el que compta per al nostre futur. Al començament teníem molt de por per si suspeníem o no podíem aprovar o tenir una altra vida apart dels estudis. Tot i que encara sobra una miqueta de temps per a les nostres coses que és el que més m'importa i el batxillerat no m'ho farà canviar.


3.2. El món de la mare

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:

a) Qui va desencadenar el conflicte?
L'aixeament militar del general Francisco Franco, i els militars Molas i San Jurjo.
b) Quines van ser-ne les causes?
Es van aixecar en contra de les mesures progressistes que estava proclamat el govern republicà.
c) Quins personatges hi van intervenir?
El president de la República, Afranya, Indaleci Prieto i ministres molt indicats com Joan Negrín i Caballero. El general Franc, entres df'altres bàndol hi havia Antoni Pirmo de Ribera, i per part dels eclesiàstics el cardenal Segura.
d) Com es va resoldre el conflicte?
Amb la victòria dels sublevats, la victòria militar de Franc, que va imposar una dictadura que va durar quaranta anys.

2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:

I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)

Ella està al marge de la guerra i de la política. Està molt a l'avast de les opinions de la seva mare i parla en boca d'ella "la meva mare diu que...", però no es vol involucrar massa.
Ella té una dolenta idea dels anarquistes tot i que la seva mare diu que són uns romàntics.
També pensa que les altres persones opinen com ella i que tot segueix essent rutina i monotonia tot i que hi ha una guerra.

3.3. El món de la filla

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants?
Democratitzar la universitat, que es reconegués el dret d'organitzar-se en sindicats, i a partir de la democratització de la universitat, aconseguir democratitzar la societat i el país.
b) Com es van revoltar?
Amb la constituió del sindicat democràtic d'estudiants de la universitat de Barcelona.
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
El convent dels Caputxins de Sarrià, que eres uns monjos, per això es coneix com a Caputxinada.
d) Com es va acabar?
La policía va ensetja el convent, tot i que no van entrar però van esperar fora, i despres els estudiants van ser sancionats.

2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.

Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.
(p. 34-35)

3. A la Caputxinada, acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (del 9 a l’11 de març de 1966), no només hi van participar els estudiants universitaris. També hi van tenir un fort protagonisme alguns intel·lectuals del país. L’escriptora M. Aurèlia Capmany hi va participar i explica la seva experiència d’aquesta manera:

Recordaré sempre el moment en què, un cop constituït el Sindicat Democràtic, García Calvo ens va fer un discurs insinuant-nos la malfiança que havíem de tenir de cara a una permissibilitat que, segons ell, ens concedia el règim franquista. L’escepticisme de García Calvo i la seva prevenció que poguéssim ser, de fet, manipulats per una certa actitud de canvi del franquisme astut, no va tenir temps d’impressionar l’auditori, una mica sorprès amb aquella intervenció tan inesperada. En aquell mateix instant la policia va localitzar aquell grup que la ciutat li havia escamotejat i va irrompre amb mala cara al pati d’entrada del convent. La petició de la policia sembla que era ben clara: només calia que els organitzadors, en fossin dos, quatre, o una dotzena, sortissin i
lliuressin el carnet d’identitat, i la resta se’n podia anar a casa tranquil·lament. Tots, absolutament tots, sabíem què significava anar a comissaria en aquelles circumstàncies, en aquell moment i amb aquella responsabilitat. L’acord va ser unànime; ningú no es va moure.

M. A. Capmany, «Tres dies de vida conventual», dins J. Creixell, La Caputxinada

— Escriviu un text imitant el de M. Aurèlia Capmany, però descrivint una situació diferent. Per exemple, el segrest d’un avió en el qual viatgeu. Cal que el dramatisme de la situació comporti un sentiment de solidaritat que anul·li les diferències d’edat, raça, sexe o ideologia. Això us ajudarà a entendre la situació en què es trobaven els estudiants i els intel·lectuals catalans en el moment de
la Caputxinada.

1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:

a) Sobre l’estructura:
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
La novel·la consta de 245 pàgines a les quals li restem la introducció que són 34 pàgines. En total són 211 pàgines.
· Si us és possible, compteu els capítols que té.
L'obra no està estructurada en capítols
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Trobem la lletra cursiva al principi i al final del llibre quan parla de la seva mare.
· Hi ha espais en blanc?
Sí, quan canvien de dia, per canviar de veus narratives, els diferents dones, etc. També hi ha un diari que es el que fa l'avia i hi surten espais en blanc.
Quina funció fan?
La funció que fan és diferenciar les diferents veus narratives i el canvi de personatges. A més a més reflecteixen el temps històric, perquè cada protagonista explica fets de la seva vida en èpoques diferents.
b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que possiblement la protagonista serà una protagonista , Ramòna.
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
La seva vida.
c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
Explica l història de tres dones de la mateixa família, que viuen sota el mateix sostre, ja que hi han moments de l'obra on parles entre elles mateixes i es relacionen. Inserida en una època històrica determinada.
d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets
d’aquesta narració?
e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?

A Londres.

A Lleida.

A Barcelona.
f) Sobre els personatges:

· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.

- Francisco Ventura: marit de l'àvia.
- Joan Claret: marit de la mare.
- La tieta Sixta: germana de Mundeta Jover.

g) Sobre les veus narratives:

· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots
tres casos, en primera persona.

Quan parla la mare, Mundeta Ventura, ho fa en primera persona. L'àvia, la Mundeta Jover, ho fa en primera persona també. Els fets de la filla, Mundeta Claret, estan narrats en tercerea persona.

2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.

Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:

a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius em
tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,
com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
L'obra comença i acaba amb la mateixa escena.

b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
Sí, ja que els dos estan narrats en primera persona i la veu narrativa és la de la mare, la Mundeta Ventura. En el primer fragment és una dona bleda, que no és capaç d'anar enlloc sola, no té personalitat, és molt insegura...En el segon fragment això ha canviat una mica, ella ha sigut capaç d'anar per Barcelona tota sola en busca del seu marit.

c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
Sí, en tots dos fragments els fets es narren en primera persona.

d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?
Sí, de fet és la mare qui parla en tots dos casos.

3. A la pàgina 53 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se
situen els fets. Localitzeu-la.
17 de Març de 1938, en plena Guerra Civil Espanyola.

4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.

a) Quina?
6 de desembre de 1894

b) Es tracta de la mateixa època?
No, una és de finals del segle XIX i l'altra de 1938.

c) S’expliquen els mateixos fets?
No, ja que són dues èpoques diferents en què els fets no foren els mateixos. El 1894 l'àvia explica que es casa i el 1938 és l'any en què és bombardejat el Cóliseum

5. Llegiu de la pàgina 31 a la 49.

a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
Les dades que apareixen van del 7 de desembre de 1894 al 2 de gener de 1919.

b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc
significatius. Què creieu que separen?


Diferents fets de la vida d'un mateix personatge

Èpoques i personatges diferents.

2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:

Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.

F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)

a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
A que les dones d'avans estaven reprimides de les seves opinions i volien extresar-se i sentir-se lliures.

b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
No, perquè les dones avuis dia ja estan alliberades i tenim el mateix poder que els homes, tot i que hi han coses encara que no estan ven vistes a les dones. Com per exemple, els homes poden canviar aviat de parella i no hi passa res pero si ho fa la dona queda com una cualsevol.

c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
A mi em sembla que un dels majors problemes que existeix a la nostra societat són les drogues ja que abunten als joves; el tràfic de persones que no abunda massa; el maltractament de les dones; la crisi, que és un tema mundial i que ens afecta a moltes arees del país; i sobre tot la mort a causa de les guerres, que tot i que avançem en molts aspectes continuen.

Visita a la Universitat de Barcelona

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

El dia 17 de març vam fer una visita a la Universitat de Barcelona.
La visita per la universitat va ser molt interessant perquè vam veure un altre forma de vida que canvia molt i és molt diferent a la que es veu a l'institut. Hi havien grup de joves que informaven sobre la manifestació de Bolonya per a que ens animesim i anesim el dia 19 d'aquest mateix mes.
Ens van oferir un diari que tractava sobre els militats de Galícia o alguna cosa per l'estil, però costava 1,5 € i no ho vam agafar.
Els estudiants anaven cadascun pel seu compte sense tenir res a veure amb ningú; aquest aspecte em va agradar ja que ningú et controla pel que fas ni per com vas vestit.


Vam assistir a una xerrada que suposadament parlava de Vicent Andrés Estellés; la xerrada em va semblar una mica avorrida perquè l'home que la feia, un professor que va fer la carrera de filologia,
parlava de la poesia comentant-la de forma molt recargolada i amb mols circumloquis. Aquest aspecte ens avorria bastant pel fet de que era molt intens tot el que deia i tota l'estona no pots estar seguint les explicacions detallades que feia, almenys jo.
Va parlar molt poc de Vicent Andrés Estellés, l'únic que feia era donar moltes voltes a les paraules en llatí, i a la seva formació cultural, que al cap i a la fi no era el que anàvem a veure, sinó que era una explicació més amplia de la poesia i de la vida de l'autor.

Al sortir de la xerrada vam anar a donar un volteig per la universitat; vam passar per una sala on hi havien ocupes reivindicant i manifestant-se en contra del pla de Bolonya. Es queixaven de que la policia els volia fer fora, i aquest de matí m'han dit que ja han anat aquesta matinada a treure'ls d'allí.

La nostra professora Núria ens va endur a veure la biblioteca però no ens van deixar entrar ja que deien que havíem d'agafar hora però pode entrar. Llavors vam anar a la sala Magna que estava programada a la visita, però com estaven amb la manifestació els estudiants, els professors se'n va negar a ensenyar-la i estava tancada. Lo mateix va passar amb el Paranimf.

Al final vam donar l'últim volteig pel pati del darrera i ja ens vam anar a casa nostra.

2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.

Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l'any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats defamílies amb quartus, tristes, com cal.Sóc de......



Sóc de Santa Coloma, de la nostra estimada i collidora ciutat. D'un barri de segona categoria, amb esglésies no molt seguides per la gent del poble, ja que no són massa creients, i els diumenges la gent se'n va al bar a prendre el bermut. D'un barri de senyores i senyors molt treballadors. Vaig néixer tres dies abans de la Mercè , el dia 20 de Septembre de 1992 , a l'any de les Olimpiades, en una casa amb una terrassa al davant. Una terrassa plena d'ocells i rosses, on el meu gosset corre i fa salts. En una casa d'aquestes que no fa ni fred ni calor; amb un acollidor olor a menjar, que fa la mare. Vivim voltats de famílies treballadores i honrrades, que es conformen amb lo mínim per poder viure feliços.

2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:

CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)

Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.

Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.

Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.

De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.

Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.

Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.

M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:

a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
A la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
Es refereix a les reunions i assemblees que van caracteritzar els moviments de protesta dels estudiants de la Universitat de Barcelona durant la dècada dels seixanta i setanta.

c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
Que escriu en Català, una llengua que acaba de iniciar la seva recuperació.

d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
Fa referència a la Guerra del Vietnam, que en aquells moments era de plena actualitat.

e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.






Fer la gara-gara: fer la pilota.
Sóc d'un barri de senyores pones: ser d'un barri de senyores burgeses, de la Barcelona franquista.
Canonades de l'any de la picó: canonades molt antigues.
Senyors amb més seny que or: senyors pobres però sabis.
De la guerra no hi vaig tastar ni el pa negre: que la guerra no la va afectar i sobretot que no va passar gana, perquè el pà negre simbolitza la gana que van passar durant la guerra.
Ovejitas del senyor: que seguien una religiositat, que eren sumament moralistes.
Futurs gallimarçots morals: que ja no són tan religioses, dones masculines.
Anar xino-xano: poc a poc, sense presa.
Sortir del niu: sortir de casa teva, de la protecció de la teva família.
Torno de pet: tornar de seguida.
Volta al món i torna al born: donar voltes i tornar a casa.

2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.

Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)

Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.
(Abril 1991)

Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.
(Agost 1991)

Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.
(Abril 1991)

Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.
(Abril 1991)

Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.
(3 d’agost del 1991)

a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit.
El text número dos és interessant perquè a casa seva no existia el masclisme i hi havia igualtat entre els seus pares, i tant la seva mare com la seva avia tenien opinions personals i poder de decisió. Això crec que es un fet molt important ja que Montserrat Roig degut aquesta situació va poder créixer amb una mentalitat oberta i això es nota a l’hora d’escriure.

b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.
Sóc l'Alba i visc Santa Coloma de Gramenet, tinc un germà petit i l'estimo molt, però algunes vegades em barallo amb ell massa. Tot i que algunes persones em critiquen per coses que faig o dic, jo penso que no ho faig amb maldat i que són una persona amiga dels meus amics i que no m'agrada que estiguin malament, perquè si no jo també ho estic. Sóc alegre tot i que com qualsevol persona tinc els meus dies dolents. També m'agrada dir les coses clares i a la cara i sóc molt directa, per això la gent es pensa de vegades que parlo massa.

A) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
M'agradaria conèixer a Yara COBO que és una model que va desfilar a la Cibeles i a moltes més.

B)Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Perquè és una dona com qualsevol altre que fa la seva profesió com a model i a més estudia la seva carrera universitària.

C)Escriviu 3 o 4 preguntes que li farieu.
Quan vas decidir presentar-te al càsting com a model?
Quina esperança tenies de que t'agafessin?
Pots portar a terme la teva professió i els teus estudis a l'hora¿

D)Digueu que opineu sobre la resposta de Roig.
Per una part estic d'acord però per altra em sembla que una novela és molt millor que una entrevista, ja que és molt més dificil d'elaborar i és més complexa

BIOGRAFIA I OBRA
Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.

1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:

Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.
Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.
Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.
* *
Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.
Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.
Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.
* *
Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.
Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.
Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.
* *
La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.
Montserrat Roig només va escriure novel·les.
* *
Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.
Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.
Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.
* *
Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

2- Entreu a la pàgina web http://auques.cat/auques.pho?auca=oliver. Aquí veureu una obra interessant, l’auca d’Allò que tal vegada s’esdevingué i pengeu-la en algun espai físic o virtual que considereu adequat.

personatges

Querub:Després torneu al Jardí de l'Edèn.(En to de comandament.)
Nara:Però a mi em fa angúnia que se'm disputin.No sé per qui decantar-me...Escolta, ara se m'acut una idea.Jo sóc una i vosaltres sou dos...¿I si féssiu torns, tu i Abel?




Eva: Temo per tu fill meu!(Peta un gran tro.)Iiiiii!Quin horror!Entrem a casa...
Abel, gairebé plorant:El pare sabrà tot això que has dit.




Jahvè: ben atrament, tot quell qui matarà Caïm, set venjances pagarà. I vet aquí el senyal que et servarà.
Adam, amb la boca plena:Les dones no ho volen.He!he!he! Què hi farem!(De cop.)I on és, l'altre?



Caïm: només ´sóc un home que vol entendre les cosses que em passen, que vull saber qui sóc i on vaig i que em sento amb forces de lluitar contra qui sigui.
Diable: Eva, amiga meva, he vingut per advertir-te d'un perill...