4. Antologia de poesies de Bruixa de Dol

TOMBANT

I
Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva, plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reinai d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.
.
Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses.
.
II
Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta't al frontels núvols i la lluna
i anem al ballque ja s'atansa l'hora!
.
Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.
.
III
Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.
.
M'he emborratxat de solitud.
.
IV
a mort crema el darrer rostoll.
I aparia la rella.
.
No talleu els arbres del canal!
.
VI
De primer van foradar-me les orelles
i de llavors ençà duc arracades.
No prengueu aquest bosc per una alzina.
.
IX
Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...
.
X
Vaig embarcar ja fa molt temps
una pilota de colors
en qui sap quin teulat.
.
El vent de març juga a matar
i me la torna.
.
El meu cor l'entoma.
.
XII
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el catipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

DIVISA
,
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
.
Jo tinc un nomi amb guix l'escric a sota.


FOC DE PALES

I
Aigua sobre aigua,
Sobre l’aigua, set.
Al bell cor de l’aigua,
Negre ganivets

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Al bell cor de l’aigua
Negres ganivets.
Passava una barca
Franca de remer
I jo, sola,
Entre albera i alba.

Passava una barca
Franca de remer
En un foc de pales
Que baten al vent

I jo, sola,
Entre albera i alba.

En un foc de pales
Que baten al vent
Ve encesa la barca
Amb la lluna a pes

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Ve encesa la barca
Amb la lluna a pes.
L’amor hi clavava
Negres ganivets

I jo, sola,
Entre albera i alba

II
La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.

Sota les pedres
l'escorpit
balla que balla.

La pluja, lenta
fa camí
fins a la cambra.

L'escala fosca
del desig
no té barana.

III
Foravilers
Junts hem menjat
―foravilers de tarda―
ametllons verds
de la branca més alta
robats d’un hort
sense porta ni tanca,

ai, no la mosseguis,
l’ametlla amarga!
Esborràvem lliçons,
darrere els arbres,
de mestres i veïns:
aquesta plana
l’escrivíem ben sols
amb lletra clara;
ai, no la mosseguis,
l’ametlla amarga!

Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l’ametlló,
l’ametlla amarga,
ai, no la mosseguis,
amic, encara!

IV
Perquè avui feia el seu ple
la lluna se'ns posa a taula.
quin pany de cel de quadrets
de cuina les estovalles!

en acabat de sopar
l'amor ens tira les cartes.
al primer tomb de la sort
la color se'ns trasmudava.
al segon, els gots de vi
tacaren les estovalles.
al tercer se'ns va trencar
la lluna de porcelana.

BRIDA

A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on-i ningú no ho sabria
-amb els llavis oscats
de molta vida,traginer de cançons
en cavall sense brida.

Quin esquer se m’arrapaa la geniva?
Amor, estel amarga la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria

traginer de cançons
en cavall sense brida.


BRUIXA DE DOL

I
ZODÍAC

Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.

Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!

Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.

I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.

Avui les fades i les bruixes s'estimen

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mii em criden perquè hi entri.
Ullpresa, els dic que sí.

8 de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escuta totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
.
.
Treball de Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.