Les propostes poètiques del simbolisme francès són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu. Desapareixen les fronteres entre el llenguatge denotatiu (considerar propi de la poesia) i el connotatiu (considerat propi del vers), i el ritme poètic, les imatges i les metàfores s'instauren en la prosa.
La poesia busca noves formes rítmiques a través de la música. La poesia es dissocia del vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i el vers com la prosa rimada i el poema en prosa. El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que puguin ser definides com a poemes en prosa.
Diferents arts s'apliquen a la narrativa, i surten textos suggerents basats en les imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, etc, que desvetllen l'emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió.
lunes, 24 de noviembre de 2008
martes, 18 de noviembre de 2008
Solitud
És un drama rural, una redacció apresada en forma de fulletó.
El tema es Modernista per exel·lència:
·Tensió entre l'heroi i la societat
·Conflicte entre l'individu i l'entorn
·Lluita de la protagonista per trobar la própia individualitat entre els determinismes que l'envolten.
El tema es Modernista per exel·lència:
·Tensió entre l'heroi i la societat
·Conflicte entre l'individu i l'entorn
·Lluita de la protagonista per trobar la própia individualitat entre els determinismes que l'envolten.
- Mila-> puja a la muntanya (simbòlica), plena de neguits, de dubtes, i la baixa havent conquerit la pròpia individualitat, havent madurat.
Dues parts: (amb un paralelisme entre els dos blocs)
- Primavera: de capítol I al X (joventut)
- Tardor: del capítol XI al XVIII (maduresa)
L'estiu passa volant, només dura 4 pàgines.
L'hivern respresenta la vellessa.
Personatges:
positius
Mila
Pastor(representa les forces positivesde la natura domestica-
da, plena de bohemia)
negatius
Matias (priemr abúlic i després facinerós)
Ànima(representa tot lo negatiu de la naturalesa)
Víctor Català
Caterina Albert Paradís fimrava amb el pseudònim de Víctor Català. Aquesta dona va néixer a l'Escala, situada a l'Alt Empordà, a l'any 1869 i va morir al mateix lloc a l'any 1966.
Va ser filla d'una família que no era pobre; el seu pare, Lluís Albert, era advocat, polític i propietari de terres rurals; la seva mare, Dolors Paradís, pel contrari, sempre estava malalta i trista. A causa d'aixó va exercir de mare la seva avia, de procedencia italiana.
Va ser la gran del quatre fills que van tenir el matrimoni.
Caterina va tenir una bona formació anant a l'escola de primaria i un any a un pensionat de Girona, on va començar a estudiar francès. Després va continuar les classes a casa seva amb un professor particular que li va facilitar la seva família, a més de classes artístiques de dibuix, de pintura, escultura, música...
A part de tot aixó, va acabar d'aprendre francès entre altres coses ja que era una persona autodidàctica, i aprenia les coses per ella mateixa.
Li proporcionaven novel·les i revistes setmanalment i gràcies a aixó estaba informada de tot el que succeïa. Llegia en versió original, en frnacès que va ser l'idioma central, ja que Francia va ser el centre del moviments com ara el modernisme.
Al morir el seu pare, el fill hereu no va voler fer-se carrec de les seves pertenencies, llavors com ella era la major es va quedar amb les propietats i les seves getions; també va fer-se carrec de la seva mare malalta.
Ella amagava la seva veritable biogradia i donava dades falses sobre la seva vida. També deia que no havia sortit ni sortia mai del seu poble i era mentida, ja que anava comprar roba a Barcelona i també anava al teatre una vegada al mes.
Portava una vida de monja i de finestrons tancats, que va fer-ho per dedicar-se a escriure.
Va començar a firmar les seves obres amb el pseudònim de Virgili d'Alacseal (1897), que l'úlitma paraula era l'Escala a l'inrevès. Aquestes obres van ser publicades "l'Almanac" a l'Esquella de la Torraxa.
Al 1898 va guanyar el primer premi als Jocs Florals d'Olot amb el poema i monòleg de "la infanticida". La cruesa d'aquest drama i el fer d'haver estat escrit per una dona va generar una gran polèmica, que va fer que s'hagués d'amagar amb l'altre pseudònim, Víctor Català.
Va publicar poesies, articles i novel·les; en set anys va pubicar dos llibres de poesia, un de teatre, tres reculls de contes i la novel·la de"Solitud.
A partir de 1906 apareixen nous escriptors. El Modernisme es frenat pel Noucentisme i això va causar que no publiquès res fins a 1918 per la marginació noucentista.
També la Guerra Civil espanyola li va provocar gran desconcert.
Va ser filla d'una família que no era pobre; el seu pare, Lluís Albert, era advocat, polític i propietari de terres rurals; la seva mare, Dolors Paradís, pel contrari, sempre estava malalta i trista. A causa d'aixó va exercir de mare la seva avia, de procedencia italiana.
Va ser la gran del quatre fills que van tenir el matrimoni.
Caterina va tenir una bona formació anant a l'escola de primaria i un any a un pensionat de Girona, on va començar a estudiar francès. Després va continuar les classes a casa seva amb un professor particular que li va facilitar la seva família, a més de classes artístiques de dibuix, de pintura, escultura, música...
A part de tot aixó, va acabar d'aprendre francès entre altres coses ja que era una persona autodidàctica, i aprenia les coses per ella mateixa.
Li proporcionaven novel·les i revistes setmanalment i gràcies a aixó estaba informada de tot el que succeïa. Llegia en versió original, en frnacès que va ser l'idioma central, ja que Francia va ser el centre del moviments com ara el modernisme.
Al morir el seu pare, el fill hereu no va voler fer-se carrec de les seves pertenencies, llavors com ella era la major es va quedar amb les propietats i les seves getions; també va fer-se carrec de la seva mare malalta.
Ella amagava la seva veritable biogradia i donava dades falses sobre la seva vida. També deia que no havia sortit ni sortia mai del seu poble i era mentida, ja que anava comprar roba a Barcelona i també anava al teatre una vegada al mes.
Portava una vida de monja i de finestrons tancats, que va fer-ho per dedicar-se a escriure.
Va començar a firmar les seves obres amb el pseudònim de Virgili d'Alacseal (1897), que l'úlitma paraula era l'Escala a l'inrevès. Aquestes obres van ser publicades "l'Almanac" a l'Esquella de la Torraxa.
Al 1898 va guanyar el primer premi als Jocs Florals d'Olot amb el poema i monòleg de "la infanticida". La cruesa d'aquest drama i el fer d'haver estat escrit per una dona va generar una gran polèmica, que va fer que s'hagués d'amagar amb l'altre pseudònim, Víctor Català.
Va publicar poesies, articles i novel·les; en set anys va pubicar dos llibres de poesia, un de teatre, tres reculls de contes i la novel·la de"Solitud.
A partir de 1906 apareixen nous escriptors. El Modernisme es frenat pel Noucentisme i això va causar que no publiquès res fins a 1918 per la marginació noucentista.
També la Guerra Civil espanyola li va provocar gran desconcert.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
