VAE

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Antologia poètica

Cançó de bressol, LA NIT (1956)

1-Jo tinc una Mort petita,
2-meua i ben meua només.
3-Com jo la nodresc a ella,
4-ella em nodreix igualment.
5-Jo tinc una Mort petita
6-que trau els peus dels bolquers.
7-Només tinc la meua Mort
8-i no necessite res.
9-Jo tinc una Mort petita,
10-i és, d'allò meu, el més meu.
11-Molt més meua que la vida,
12-amb mi va i amb mi se'n ve.
13-És la meua ama, i és l'ama
14-del corral i del carrer
15-de la llimera i la parra
16-i la flor del taronger.


El poeta Vicent Andrés Estellés, escribia sobre els seus sentiments.
En aquesta poema tracta sobre la mort de la seva filla petita, que va ser molt dur per a ell, com per a qualsevol pare.
El tema és sobre l'amor i la mort, dos termes que semblan molt semblants fonèticaments, pero que als sentiments, són ben contraris.
És un romanç heptasíl·lab ja que té un nombre indefinit de versos, els quals són de set síl·labes. A més té rima en asonants, als versos parells.
La nit fa una referència a la mort, ja que són dos elements obscurs i es poden complementar i poden anar units.
Trobem repetició a diferents versos; al 2 de la paraula "meua", al 10 de "meu" i al 13 "ama".
Els versos tres i quatre es referent a un cercle, ell s'alimenta d'ella ja que la recorda i ella el nodreix a ell ja que està als seus pensaments.
Al vers 1 apareis l'intensificador "jo", que no és una paraula necessaria però es sol utilitzar als poemes per donar una certa intensitat.
Al vers 11 deixa a veure la importància que té per a ell laseva filla, ja que és gairebé més important que la seva vida.
Al vers 13 i 14 trobem un encavallament, ja que el vers 13 acaba a meitat del 14.

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot (comarca de l'Horta de València). Els seu pare era forner del poble. La seva germana Carme, com els seus pares, era citada en els seus versos

Als llibres L'ofici de demà i Coral romput, recorda les morts familiars de la seva infantesa.

La vocació literària es va desvetllar pel teatre, i pels volts del 1935-36 ja va començar a escriure poesia. A la guerra española tenia 12 anys i ja habia començat a escriure algunes peces teatrals. Va deixar els estudis per la guerra, però llegeix una gran quantitat de llibres de García Lorca i Antonio Machado, de Mossèn Cinto, de Teodor Llorente, de Josep Maria de Segarra, de Josep Carner...
Acabada la guerra va començar a treballar de forner, després d'orfebre, de mecànograf i d'ordenança.

El 1942 va publicar el seu primer article al diari "Jornada", va cursar la carrera com a becat.
El 1945 va anar a fer de soldata Navarra on va escriure poesia catalana. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias" on va arribar a ser el redactor el 1958 fins el 1978.
El seu primer llibre va ser "Ciutat a cau d'orella"(1953).
El 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, van tenir una filla que es va morir als 4 mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure "La nit"(1956) i "Primera soletad".
Més tard va tenir dos fills, Vicent i Carmina.Després publica "Donzell amarg"(1958) i "L'amant de tota la vida"(1966). Refeia els primers llibres a partir d'un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Berjassot", de difícil datació a causa d'aquest continuat procés de reelaboració.Durant els anya seixanta, organitzava campanyes agressives contra qui feien esfoços pel redreçament cultural i lingüístic dels valencials amb el diari "Las Provincias"El 1971 treu 5 llibres: La clau que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d'exilis, Primera audició i L'inventari clement.L'any 1972 publica l'Obra Completa amb un primer volum Recomane tenebres, que va obtenir el premi de la Crítica Serra d'Or.La idea de fer un cant a València que aviat es va convertir en un projecte més ambiciós, la idea de fer tot un mural on s'identifiqués tot el país, fet des del poble i per al poble.
Va començar a escriure el poemari "Mueal del País Valencià" un parell o tres de dies després dela mort del dictador Franco. Consta de 60 llibres, on va evocar personatges històrics, geografia, naturalesa, els productes de la terra i per primera vegada, el poeta va cantar amb optimisme desesperat, fet que en l'evolució poètica li dona una nova dimensió.
"Mural del País Valencià" - va començar a publicar fragments a partir del 1978.L'única obra de teatre publicada "Oratoris del nostre temps(1978), també va fer guions de cinema, tres obres de caràter autobiogràfic "Quadern de Bonaire"(1985), El tractat de les maduixes"(1985) i LA parra boja (1988) i en prosa "El coixinet"(1987).En homenatge del poeta, des de 1973 es convoca, dins la Nit dels Premis de València, el 1975 amb la Lletra d'Or i el 1978 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquell mateix any va ser obligat a una jubilació anticipada als 54 anys. Es veia perseguit per sectors de la dreta franquista.

Els temes recurrents de la poesia d'Estellés són la fam, el sexe, la mort i l'amor, construïts fonent diversos registres.

Va partcipar en nombrosos recitals conjunts als diversos llocs dels Països Catalans.
Al 1984, premi de les Letres Valencianes.
Al 1990, homenatge de la Universitat Catalana d'Estiu i Prada i els Premis d'Octubre.

Va morir a València el 27 de març de 1993

Elements configuradors: la poesia simbolista, la música i les arts plàstiques

Les propostes poètiques del simbolisme francès són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu. Desapareixen les fronteres entre el llenguatge denotatiu (considerar propi de la poesia) i el connotatiu (considerat propi del vers), i el ritme poètic, les imatges i les metàfores s'instauren en la prosa.

La poesia busca noves formes rítmiques a través de la música. La poesia es dissocia del vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i el vers com la prosa rimada i el poema en prosa. El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que puguin ser definides com a poemes en prosa.
Diferents arts s'apliquen a la narrativa, i surten textos suggerents basats en les imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, etc, que desvetllen l'emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió.

Solitud

És un drama rural, una redacció apresada en forma de fulletó.
El tema es Modernista per exel·lència:
·Tensió entre l'heroi i la societat
·Conflicte entre l'individu i l'entorn
·Lluita de la protagonista per trobar la própia individualitat entre els determinismes que l'envolten.

• Mila-> puja a la muntanya (simbòlica), plena de neguits, de dubtes, i la baixa havent conquerit la pròpia individualitat, havent madurat.

Dues parts: (amb un paralelisme entre els dos blocs)

1. Primavera: de capítol I al X (joventut)
2. Tardor: del capítol XI al XVIII (maduresa)

L'estiu passa volant, només dura 4 pàgines.

L'hivern respresenta la vellessa.

Personatges:

positius

Mila

Pastor(representa les forces positives

de la natura domestica-

da, plena de bohemia)

negatius

Matias (priemr abúlic i després facinerós)

Ànima(representa tot lo negatiu de la naturalesa)

Víctor Català

Caterina Albert Paradís fimrava amb el pseudònim de Víctor Català. Aquesta dona va néixer a l'Escala, situada a l'Alt Empordà, a l'any 1869 i va morir al mateix lloc a l'any 1966.

Va ser filla d'una família que no era pobre; el seu pare, Lluís Albert, era advocat, polític i propietari de terres rurals; la seva mare, Dolors Paradís, pel contrari, sempre estava malalta i trista. A causa d'aixó va exercir de mare la seva avia, de procedencia italiana.
Va ser la gran del quatre fills que van tenir el matrimoni.

Caterina va tenir una bona formació anant a l'escola de primaria i un any a un pensionat de Girona, on va començar a estudiar francès. Després va continuar les classes a casa seva amb un professor particular que li va facilitar la seva família, a més de classes artístiques de dibuix, de pintura, escultura, música...
A part de tot aixó, va acabar d'aprendre francès entre altres coses ja que era una persona autodidàctica, i aprenia les coses per ella mateixa.

Li proporcionaven novel·les i revistes setmanalment i gràcies a aixó estaba informada de tot el que succeïa. Llegia en versió original, en frnacès que va ser l'idioma central, ja que Francia va ser el centre del moviments com ara el modernisme.

Al morir el seu pare, el fill hereu no va voler fer-se carrec de les seves pertenencies, llavors com ella era la major es va quedar amb les propietats i les seves getions; també va fer-se carrec de la seva mare malalta.
Ella amagava la seva veritable biogradia i donava dades falses sobre la seva vida. També deia que no havia sortit ni sortia mai del seu poble i era mentida, ja que anava comprar roba a Barcelona i també anava al teatre una vegada al mes.

Portava una vida de monja i de finestrons tancats, que va fer-ho per dedicar-se a escriure.

Va començar a firmar les seves obres amb el pseudònim de Virgili d'Alacseal (1897), que l'úlitma paraula era l'Escala a l'inrevès. Aquestes obres van ser publicades "l'Almanac" a l'Esquella de la Torraxa.
Al 1898 va guanyar el primer premi als Jocs Florals d'Olot amb el poema i monòleg de "la infanticida". La cruesa d'aquest drama i el fer d'haver estat escrit per una dona va generar una gran polèmica, que va fer que s'hagués d'amagar amb l'altre pseudònim, Víctor Català.

Va publicar poesies, articles i novel·les; en set anys va pubicar dos llibres de poesia, un de teatre, tres reculls de contes i la novel·la de"Solitud.

A partir de 1906 apareixen nous escriptors. El Modernisme es frenat pel Noucentisme i això va causar que no publiquès res fins a 1918 per la marginació noucentista.
També la Guerra Civil espanyola li va provocar gran desconcert.

Origen de la novel·la

Mon antic

Els orígens de la novel·la estan en altres gèneres narratius, des del text sumeri l'Epopeia de Gilgamesh, l'èpica amb la Ilíada i L'Odissea d'Homer, l'Eneida de Virgili; les narracions curtes d'aventures que sorgiren a l'època hel·lenística grega (habitualment conegudes com a novel·les gregues o novel·les bizantines), com ara Dafnis i Cloe de Longo de Lesbos i L'ase d'or d'Apuleu.

Edat mitjana

A l'edat mitjana va sorgir la cançó de gesta i la novel·la de cavalleries, les primeres novel·les pròpiament dites. Copiaven el model clàssic, narrant en vers la vida d'un personatge bé perquè fos exemplar o bé perquè estigués plena d'aventures curioses, que permetien la seva transmissió via oral. Durant els segles XIV i XV, gràcies a l'emergent mercat del llibre, van començar a aparèixer els primers texts en prosa, que podien ser la prosificació d'un cantar de gesta si el protagonista era un cavaller heroic. L'anomenada "matèria de Bretanya" va donar lloc al primer cicle novel·lístic, explicant les vides de tots els components de la Taula Rodona. Destaca l'autor Chrétien de Troyes.

La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg el 1440. va afavorir la difusió de les novel·les, que van començar a diversificar-se a partir de l'Edat Moderna. Dues grans tradicions van coexistir durant molt de temps: el vessant paròdic, exemplificat per l'obra de Cervantes, i el que és hereu dels herois de l'antiguitat. Les dues tradicions van anar guanyant en realisme seguint les exigències dels lectors.

Segle XVIII

Al segle XVIII la novel·la va guanyar en didactisme, s'usava la vida dels altres en ficció per aprendre sobre la pròpia existència. En aquesta època es va convertir en el gènere més popular, fet que continua encara vigent.

Segle XIX

Amb el segle XIX i el Realisme, la producció de novel·les es va disparar (per això es considera aquest període el segle d'or de la novel·la europea).

Segle XX

Al segle XX s'ha posat en crisi el concepte mateix de novel·la, amb obres experimentals, barreges de gènere, irrupció de l'aspecte visual de la pàgina, l'autobiografia real o fictícia... També s'han multiplicat els subgèneres segons l'estil i la temàtica.

Acte 1

I escena:
En Badori ha arribat al poble amb la intenció de trobar feina i en Gepa l'encortaja i li diu que quan vingui el capatàs a pagar lo dirà que el contracti.
En Badori es un noi amb mala sort; no té feina i acaba de sortir de l'hospital perquè hi tenia un Tifus, una malaltia molt greu d'aquella època.
En Gepa s'en presenta com a una persona irònica ja que s'en riu d'en Badori dient-li que és un gandul i que per això no treballava, que lo del hospital no s'ho creia, però es veu que té intenció d'ajudar.
En Gepa li té estimació al Badori perquè lo recorda al seu fill mort que tindria la mateixa edat que ell.
Li diuen Gepa perquè el seu filla era geperut de veritat, però ara a ell li agradava que li diguessin així , com al seu fill.
II escena:
En Badori veu que la Tomasa i en Quirze es barallen, i com no els coneix s'espanta i es fica en mig, rebent una bofetada.
La Tomasa barallant-se amb en Quirze cau a terra i tots dos esclaten a riure.
La Tomasa i el seu marit sempre s'estan barallant, però en el fons s'estimen molt.
III escena:
En Badori està fent sopes mentre entre la Tomasa i en Quirze està a punt d'esclatar altra baralla.
IV escena:
La Maria Rosa l'explica a en Marçal, a la Tomasa, a en Gepa, a en Quirze i a en Badori tot el que va pasar amb l'Andreu i com el van acusar de la mort del capatàs.
V escena:
Estan tots parlant de que l'Andreu està molt malalt i que la pobre Maria Rosa no es podia enterar.
VI escena:
La Maria Rosa li explica a en Marçal que es vol anar a Ceuta amb l'Andreu perquè se l'estima molt i fa molts mesos que no el veu.
VII escena:
A l'escena està nomès en Marçal i comença a dir que va ser ell qui va matar al capatàs i com va pasar, i que algun dia quan ja estiguès casat amb la Maria Rosa que ho diria.
VIII escena:
En Calau i en Badori parlen de que quan tingui en Calau bastants diners que se'n casarà.
IX escena:
Li diuen al Badori que l'endemà començarà a treballar.
X escena:
La Maria Rosa explica a en Gepa, Badori i Calau com va conèixer a l'Andreu a la verema.
Escenes XII, XII, XIV:
Reben una carta que resulta ser de l'Andreu, però no s'atreveixen a llegir-la, però quan arriba la Maria Rosa els hi treu la carta i la llegeix, a la carta posava que l'Andreu havia mort.
La Maria Rosa es queda de pasta de moniato i ho pasa molt malament.

Temps

L'obra es classifica en tres actes, però no segueixen un desenvolupament lineal, sinó que fan salts en el temps:

• Primer acte: comença a la carretera i durant tot aquest període ens va explicant el que pasa amb l'Andreu, com li acusen i com se'l enduen a la presó. Aquest acte finalitza amb la carta que arriva de la presó dient que l'Andreu a mort de pena.
• Segon acte: aquest acte es situa als quinze mesos de la mort de l'Andreu, fa un salt en el temps, la Maria Rosa està molt trista perquè se l'estimava molt al seu marit. Després la Maria Rosa se n'adona de que s'està enamorant de l'amic de l'Andreu, en Marçal. En Marçal posa a la Maria Rosa en un compromís per fer-la casarse amb ell.
• Tercer acte: aquest acte comença amb tots el personatges contant les quinzenes que per fi els hi han pagat, quan ja an acabat la carretera. La Maria Rosa i en Marçal celebren la seva boda i en Marçal s'emborratxa una mica i quan es queda a soles amb la Maria Rosa li explica que per ella ho havia fet tot això de la mort del capatàs. Llavors ella com ja hi havia jurat, va venjar a l'Andreu i va matar a en Marçal.
  

Personatges

Aparixen vuit personatges els quals eren molt pobres i treballaven a la carretera, tots ells perteneixen a una classe social molt baixa.

• Maria Rosa: és el personatge protagonista perquè al seu voltant gira tota l'acció. És la germana d'en Quirze per tant la cunyada de la Tomasa. És una dona jove que treballa rentant la roba de la gent que treballa a la carretera. Al principi de l'obra la trobem molt enamorada del seu marit al cual va conèixer quan veremava.
• Badori: és un personatge que no era del poble, sinó que ve de fora. Comença a treballar junt a aquest grup a la carretera. S'enamora de la Maria Rosa quan aquesta queda viuda. Fa de contrapunt d'en Marçal ja que tots dos estan enamorats de la Maria Rosa. Sempre va amb franquesa i diu la veritat, és un home valent perquè li planta cara a en Marçal, però al final la té que donar per perduda ja que la Maria Rosa s'enamora d'en Marçal.
• Tomasa: és la dona d'en Quirze, és molt valenta i si fa falta li planta cara als homes, volt participar en totes les converses dels homes, etc. És un personatge que sembla que quedi una mica a l'hombra, però és un personatge que està molt trebllat a l'obra ja que vol prendre decisions que només prenen els homes, cràcter bastant diferent a el que tenien les dones de l'epoca. És un personatge istriònic, perquè canvia molt d'estat d'ànim. És la cunyada de la Maria Rosa i al principi la critica perquè sempre se'n està compatint, però en el fons l'ajuda i amb això demostra que l'estima.
• Quirze: és el germà gran de la Maria Rosa i té uns 40 anys. Està casat amb la Tomasa, i l'estima molt. Ajuda molt a la seva germana ja que també se l'estima i fa tot el posible per a que sigui feliç. És un home que treballa també a la carretera i que té una mentalitat tancada, com tots els homes d'aquesta època.
• Marçal: era molt bon amic de l'Andreu, el marit de la Maria Rosa, però com que se l'estimava a ella, va decidir fer que inculpessin de l'asesinat del capatàs a l'Andreu per tenir ocasió d'enamorar-la. Fa tot el posible per casar-se amb ella i al final ho aconsegueix pero no sap el que després li espera.
• Andreu: era el marit de la Maria Rosa. També era molt amic d'en Marçal, perè el van culpar d'un assasinat que va cometre en Marçal i el van ficar a la presó, allà va morir de pena i sent inocent.
• Gepa: és un altre company que treballa a la carretera i té un paper que no té massa importància al principi però que esta sempre present. Al final el seu paper agafa intensitat ja que com sospita que en Marçal és dolent, fa tot el possible per a què ho descobreixin.
• Xic: també treballa a la carretera però a l'obra no té massa importància, només està present a algunes escenes.
• Calau: un altre treballador a la carretera que també està present en moltes escenes pero no té gran importància a l'hora d'influir en aspectes centrals i de gran intensitat de l'obra.
• Obrers i obreres: apart dels personatges principals també entren a les escenes altres treballadors de la carretera que no parlen.

Espais- escenaris

Priemer acte:
Matí. Una carretera i al costat una casa pobre.

Segon acte:
Vespre. Interior d'una casa molt pobre.

Tercer acte:
Vespre. També a l'interior d'una casa molt pobre.

Estructura externa

Obra dividida en tres actes.

Cada acte té diferents escenes:

• El primer acte té 14 escenes
• El segon acte té 15 escenes
• El tercer acte té 11 escenes

Àngel Guimerà

(Ramon Bacardit)

La biografia d'Àngel Guimerà ha estat motiu de poloèmica per la verificació de la seva data de naixement i pels aspectes de la seva intimitat. Xavier Fàbregas volgué veure en les circumstàncies del naixement de l'autor, un dels factors que havien de marcar la seva producció, juntament amb la idea de mestissatgfe i un amor frustat amb una tal Maria Rubió.

Interpretar la seva obra a partir de la seva biografia era una constatn per la contradicció entre voltatge passional de les seves obres i discreció de la seva vida íntima, prové la temptació de projectar sobre l'autor i la seva obra lectures psicoanalítiques. A tot això cal afegir-hi la seva solteria i el costum de voltar-se de deicebles més joves.

El tema de l'inadaptat tú una clara relació amb la biografia del dramaturg.

El dramaturg

Primer la creació dramàtica de Guimerà destaca per seguir una proposta programàtica plantejada pels amics de l'autor. Frederic Soler havia consolidat uns models de teatre en català en què alternava comèdies amb drames.

Es dona un intent de recuperarunes formes de drama culte, tant pel verisme més profund en el tractament de la realitat històrica com en larecuperació dels drames, evità les truculències melodramàtiques, s'allunyà de l'encarament retòric. També recuperava la funció de la vella tragèdia.

Guimerà fou l'autor triat pels seus companys com el més apte per a tirar endevant la creació d'una tragèdia ctalana que prestigiés una literatura que amb Verdaguer ja havia incorporat l'èpica.

La tendència més destacable`´es l'aproximació a un realisme més sincer, i la creació d'unes constants temàtiques.

Una relació de poder subratllava la problemàtica de la inadaptació per la vida de l'orfenesa i/o el mestissatge es projecten amb masoquisme i sensualitat turmentada. Això s'expressa a Maria Rosa(1894), Terra baixa(1896) o la filla del mar(1900).

6 d'octubre 2008

Romanticisme:

• Fe en la "bondat natural" de l'home i l'exaltació dels valor culturals.

• Indiviudalisme i sentiment religiós.

• Subjectivisme i la consciència del poble.
• Forma subjectiva de l'casionalisme i potenciació dels sentiments nacionals.
• Afirmació de les forces irracionals de la vida i triomf de la llivertat de l'esperit.
• Insastifacció de la realitat i la transfiguració poètica e la mateixa realitat.
• La poesia de la malenconia, del dolor i la mort i secoberta de l'existència més nova i més íntima.
• La victòria de la fantasia i del sentiment sobre la raó i la conquesta d'un pla superior de la vida racional.
• Sentiment de la vida com a esdevenidor i la religiositat estàtica.
• Orientació historicista i l'idealisme místic i estètic.
• Retorn a edat mitjana i recerca de modernitat.
• Rebuig total de la precertivaliterària clàssica.
• Afirmació de llibertat de creació poètica
• Especulació vers una nova filosofia i nova mística.
• Vinculació de lliteratura i vida i fuga vers uns mons d'imaginació fantàstics i llunyans.

Realisme:

• Descripció de la realitat amb una observació prèvia del món exterior.
• Eliminació de tot aspecte subjectiu, fets fantàstics o sentiments que s'allunyen del real.
• Els problemes de l'existencia humana composen el tema fonamental de la novel·la realista, aquesta és la conseqüencia del gran interés per la descripció del caràcter, temperament i conducya dels personatges.
• Sorgeix un tipus de novel·la en la qual s'analitzen minuciosament les motivacions dels personatges i les costums.
• El novel·lista denuncia els defectes i mals que afecten a la sociaetat i afavoreix al lector solucions per detenir-les.