Antologia poètica

Cançó de bressol, LA NIT (1956)

1-Jo tinc una Mort petita,
2-meua i ben meua només.
3-Com jo la nodresc a ella,
4-ella em nodreix igualment.
5-Jo tinc una Mort petita
6-que trau els peus dels bolquers.
7-Només tinc la meua Mort
8-i no necessite res.
9-Jo tinc una Mort petita,
10-i és, d'allò meu, el més meu.
11-Molt més meua que la vida,
12-amb mi va i amb mi se'n ve.
13-És la meua ama, i és l'ama
14-del corral i del carrer
15-de la llimera i la parra
16-i la flor del taronger.


El poeta Vicent Andrés Estellés, escribia sobre els seus sentiments.
En aquesta poema tracta sobre la mort de la seva filla petita, que va ser molt dur per a ell, com per a qualsevol pare.
El tema és sobre l'amor i la mort, dos termes que semblan molt semblants fonèticaments, pero que als sentiments, són ben contraris.
És un romanç heptasíl·lab ja que té un nombre indefinit de versos, els quals són de set síl·labes. A més té rima en asonants, als versos parells.
La nit fa una referència a la mort, ja que són dos elements obscurs i es poden complementar i poden anar units.
Trobem repetició a diferents versos; al 2 de la paraula "meua", al 10 de "meu" i al 13 "ama".
Els versos tres i quatre es referent a un cercle, ell s'alimenta d'ella ja que la recorda i ella el nodreix a ell ja que està als seus pensaments.
Al vers 1 apareis l'intensificador "jo", que no és una paraula necessaria però es sol utilitzar als poemes per donar una certa intensitat.
Al vers 11 deixa a veure la importància que té per a ell laseva filla, ja que és gairebé més important que la seva vida.
Al vers 13 i 14 trobem un encavallament, ja que el vers 13 acaba a meitat del 14.