La biografia d'Àngel Guimerà ha estat motiu de poloèmica per la verificació de la seva data de naixement i pels aspectes de la seva intimitat. Xavier Fàbregas volgué veure en les circumstàncies del naixement de l'autor, un dels factors que havien de marcar la seva producció, juntament amb la idea de mestissatgfe i un amor frustat amb una tal Maria Rubió.
Interpretar la seva obra a partir de la seva biografia era una constatn per la contradicció entre voltatge passional de les seves obres i discreció de la seva vida íntima, prové la temptació de projectar sobre l'autor i la seva obra lectures psicoanalítiques. A tot això cal afegir-hi la seva solteria i el costum de voltar-se de deicebles més joves.
El tema de l'inadaptat tú una clara relació amb la biografia del dramaturg.
El dramaturg
Primer la creació dramàtica de Guimerà destaca per seguir una proposta programàtica plantejada pels amics de l'autor. Frederic Soler havia consolidat uns models de teatre en català en què alternava comèdies amb drames.
Es dona un intent de recuperarunes formes de drama culte, tant pel verisme més profund en el tractament de la realitat històrica com en larecuperació dels drames, evità les truculències melodramàtiques, s'allunyà de l'encarament retòric. També recuperava la funció de la vella tragèdia.
Guimerà fou l'autor triat pels seus companys com el més apte per a tirar endevant la creació d'una tragèdia ctalana que prestigiés una literatura que amb Verdaguer ja havia incorporat l'èpica.
La tendència més destacable`´es l'aproximació a un realisme més sincer, i la creació d'unes constants temàtiques.
Una relació de poder subratllava la problemàtica de la inadaptació per la vida de l'orfenesa i/o el mestissatge es projecten amb masoquisme i sensualitat turmentada. Això s'expressa a Maria Rosa(1894), Terra baixa(1896) o la filla del mar(1900).
No hay comentarios:
Publicar un comentario