Elements configuradors: la poesia simbolista, la música i les arts plàstiques

Les propostes poètiques del simbolisme francès són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu. Desapareixen les fronteres entre el llenguatge denotatiu (considerar propi de la poesia) i el connotatiu (considerat propi del vers), i el ritme poètic, les imatges i les metàfores s'instauren en la prosa.

La poesia busca noves formes rítmiques a través de la música. La poesia es dissocia del vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i el vers com la prosa rimada i el poema en prosa. El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que puguin ser definides com a poemes en prosa.
Diferents arts s'apliquen a la narrativa, i surten textos suggerents basats en les imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, etc, que desvetllen l'emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió.