Elements configuradors: la poesia simbolista, la música i les arts plàstiques

Les propostes poètiques del simbolisme francès són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu. Desapareixen les fronteres entre el llenguatge denotatiu (considerar propi de la poesia) i el connotatiu (considerat propi del vers), i el ritme poètic, les imatges i les metàfores s'instauren en la prosa.

La poesia busca noves formes rítmiques a través de la música. La poesia es dissocia del vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i el vers com la prosa rimada i el poema en prosa. El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que puguin ser definides com a poemes en prosa.
Diferents arts s'apliquen a la narrativa, i surten textos suggerents basats en les imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, etc, que desvetllen l'emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió.

Solitud

És un drama rural, una redacció apresada en forma de fulletó.
El tema es Modernista per exel·lència:
·Tensió entre l'heroi i la societat
·Conflicte entre l'individu i l'entorn
·Lluita de la protagonista per trobar la própia individualitat entre els determinismes que l'envolten.

• Mila-> puja a la muntanya (simbòlica), plena de neguits, de dubtes, i la baixa havent conquerit la pròpia individualitat, havent madurat.

Dues parts: (amb un paralelisme entre els dos blocs)

1. Primavera: de capítol I al X (joventut)
2. Tardor: del capítol XI al XVIII (maduresa)

L'estiu passa volant, només dura 4 pàgines.

L'hivern respresenta la vellessa.

Personatges:

positius

Mila

Pastor(representa les forces positives

de la natura domestica-

da, plena de bohemia)

negatius

Matias (priemr abúlic i després facinerós)

Ànima(representa tot lo negatiu de la naturalesa)

Víctor Català

Caterina Albert Paradís fimrava amb el pseudònim de Víctor Català. Aquesta dona va néixer a l'Escala, situada a l'Alt Empordà, a l'any 1869 i va morir al mateix lloc a l'any 1966.

Va ser filla d'una família que no era pobre; el seu pare, Lluís Albert, era advocat, polític i propietari de terres rurals; la seva mare, Dolors Paradís, pel contrari, sempre estava malalta i trista. A causa d'aixó va exercir de mare la seva avia, de procedencia italiana.
Va ser la gran del quatre fills que van tenir el matrimoni.

Caterina va tenir una bona formació anant a l'escola de primaria i un any a un pensionat de Girona, on va començar a estudiar francès. Després va continuar les classes a casa seva amb un professor particular que li va facilitar la seva família, a més de classes artístiques de dibuix, de pintura, escultura, música...
A part de tot aixó, va acabar d'aprendre francès entre altres coses ja que era una persona autodidàctica, i aprenia les coses per ella mateixa.

Li proporcionaven novel·les i revistes setmanalment i gràcies a aixó estaba informada de tot el que succeïa. Llegia en versió original, en frnacès que va ser l'idioma central, ja que Francia va ser el centre del moviments com ara el modernisme.

Al morir el seu pare, el fill hereu no va voler fer-se carrec de les seves pertenencies, llavors com ella era la major es va quedar amb les propietats i les seves getions; també va fer-se carrec de la seva mare malalta.
Ella amagava la seva veritable biogradia i donava dades falses sobre la seva vida. També deia que no havia sortit ni sortia mai del seu poble i era mentida, ja que anava comprar roba a Barcelona i també anava al teatre una vegada al mes.

Portava una vida de monja i de finestrons tancats, que va fer-ho per dedicar-se a escriure.

Va començar a firmar les seves obres amb el pseudònim de Virgili d'Alacseal (1897), que l'úlitma paraula era l'Escala a l'inrevès. Aquestes obres van ser publicades "l'Almanac" a l'Esquella de la Torraxa.
Al 1898 va guanyar el primer premi als Jocs Florals d'Olot amb el poema i monòleg de "la infanticida". La cruesa d'aquest drama i el fer d'haver estat escrit per una dona va generar una gran polèmica, que va fer que s'hagués d'amagar amb l'altre pseudònim, Víctor Català.

Va publicar poesies, articles i novel·les; en set anys va pubicar dos llibres de poesia, un de teatre, tres reculls de contes i la novel·la de"Solitud.

A partir de 1906 apareixen nous escriptors. El Modernisme es frenat pel Noucentisme i això va causar que no publiquès res fins a 1918 per la marginació noucentista.
També la Guerra Civil espanyola li va provocar gran desconcert.

Origen de la novel·la

Mon antic

Els orígens de la novel·la estan en altres gèneres narratius, des del text sumeri l'Epopeia de Gilgamesh, l'èpica amb la Ilíada i L'Odissea d'Homer, l'Eneida de Virgili; les narracions curtes d'aventures que sorgiren a l'època hel·lenística grega (habitualment conegudes com a novel·les gregues o novel·les bizantines), com ara Dafnis i Cloe de Longo de Lesbos i L'ase d'or d'Apuleu.

Edat mitjana

A l'edat mitjana va sorgir la cançó de gesta i la novel·la de cavalleries, les primeres novel·les pròpiament dites. Copiaven el model clàssic, narrant en vers la vida d'un personatge bé perquè fos exemplar o bé perquè estigués plena d'aventures curioses, que permetien la seva transmissió via oral. Durant els segles XIV i XV, gràcies a l'emergent mercat del llibre, van començar a aparèixer els primers texts en prosa, que podien ser la prosificació d'un cantar de gesta si el protagonista era un cavaller heroic. L'anomenada "matèria de Bretanya" va donar lloc al primer cicle novel·lístic, explicant les vides de tots els components de la Taula Rodona. Destaca l'autor Chrétien de Troyes.

La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg el 1440. va afavorir la difusió de les novel·les, que van començar a diversificar-se a partir de l'Edat Moderna. Dues grans tradicions van coexistir durant molt de temps: el vessant paròdic, exemplificat per l'obra de Cervantes, i el que és hereu dels herois de l'antiguitat. Les dues tradicions van anar guanyant en realisme seguint les exigències dels lectors.

Segle XVIII

Al segle XVIII la novel·la va guanyar en didactisme, s'usava la vida dels altres en ficció per aprendre sobre la pròpia existència. En aquesta època es va convertir en el gènere més popular, fet que continua encara vigent.

Segle XIX

Amb el segle XIX i el Realisme, la producció de novel·les es va disparar (per això es considera aquest període el segle d'or de la novel·la europea).

Segle XX

Al segle XX s'ha posat en crisi el concepte mateix de novel·la, amb obres experimentals, barreges de gènere, irrupció de l'aspecte visual de la pàgina, l'autobiografia real o fictícia... També s'han multiplicat els subgèneres segons l'estil i la temàtica.

Acte 1

I escena:
En Badori ha arribat al poble amb la intenció de trobar feina i en Gepa l'encortaja i li diu que quan vingui el capatàs a pagar lo dirà que el contracti.
En Badori es un noi amb mala sort; no té feina i acaba de sortir de l'hospital perquè hi tenia un Tifus, una malaltia molt greu d'aquella època.
En Gepa s'en presenta com a una persona irònica ja que s'en riu d'en Badori dient-li que és un gandul i que per això no treballava, que lo del hospital no s'ho creia, però es veu que té intenció d'ajudar.
En Gepa li té estimació al Badori perquè lo recorda al seu fill mort que tindria la mateixa edat que ell.
Li diuen Gepa perquè el seu filla era geperut de veritat, però ara a ell li agradava que li diguessin així , com al seu fill.
II escena:
En Badori veu que la Tomasa i en Quirze es barallen, i com no els coneix s'espanta i es fica en mig, rebent una bofetada.
La Tomasa barallant-se amb en Quirze cau a terra i tots dos esclaten a riure.
La Tomasa i el seu marit sempre s'estan barallant, però en el fons s'estimen molt.
III escena:
En Badori està fent sopes mentre entre la Tomasa i en Quirze està a punt d'esclatar altra baralla.
IV escena:
La Maria Rosa l'explica a en Marçal, a la Tomasa, a en Gepa, a en Quirze i a en Badori tot el que va pasar amb l'Andreu i com el van acusar de la mort del capatàs.
V escena:
Estan tots parlant de que l'Andreu està molt malalt i que la pobre Maria Rosa no es podia enterar.
VI escena:
La Maria Rosa li explica a en Marçal que es vol anar a Ceuta amb l'Andreu perquè se l'estima molt i fa molts mesos que no el veu.
VII escena:
A l'escena està nomès en Marçal i comença a dir que va ser ell qui va matar al capatàs i com va pasar, i que algun dia quan ja estiguès casat amb la Maria Rosa que ho diria.
VIII escena:
En Calau i en Badori parlen de que quan tingui en Calau bastants diners que se'n casarà.
IX escena:
Li diuen al Badori que l'endemà començarà a treballar.
X escena:
La Maria Rosa explica a en Gepa, Badori i Calau com va conèixer a l'Andreu a la verema.
Escenes XII, XII, XIV:
Reben una carta que resulta ser de l'Andreu, però no s'atreveixen a llegir-la, però quan arriba la Maria Rosa els hi treu la carta i la llegeix, a la carta posava que l'Andreu havia mort.
La Maria Rosa es queda de pasta de moniato i ho pasa molt malament.

Temps

L'obra es classifica en tres actes, però no segueixen un desenvolupament lineal, sinó que fan salts en el temps:

• Primer acte: comença a la carretera i durant tot aquest període ens va explicant el que pasa amb l'Andreu, com li acusen i com se'l enduen a la presó. Aquest acte finalitza amb la carta que arriva de la presó dient que l'Andreu a mort de pena.
• Segon acte: aquest acte es situa als quinze mesos de la mort de l'Andreu, fa un salt en el temps, la Maria Rosa està molt trista perquè se l'estimava molt al seu marit. Després la Maria Rosa se n'adona de que s'està enamorant de l'amic de l'Andreu, en Marçal. En Marçal posa a la Maria Rosa en un compromís per fer-la casarse amb ell.
• Tercer acte: aquest acte comença amb tots el personatges contant les quinzenes que per fi els hi han pagat, quan ja an acabat la carretera. La Maria Rosa i en Marçal celebren la seva boda i en Marçal s'emborratxa una mica i quan es queda a soles amb la Maria Rosa li explica que per ella ho havia fet tot això de la mort del capatàs. Llavors ella com ja hi havia jurat, va venjar a l'Andreu i va matar a en Marçal.
  

Personatges

Aparixen vuit personatges els quals eren molt pobres i treballaven a la carretera, tots ells perteneixen a una classe social molt baixa.

• Maria Rosa: és el personatge protagonista perquè al seu voltant gira tota l'acció. És la germana d'en Quirze per tant la cunyada de la Tomasa. És una dona jove que treballa rentant la roba de la gent que treballa a la carretera. Al principi de l'obra la trobem molt enamorada del seu marit al cual va conèixer quan veremava.
• Badori: és un personatge que no era del poble, sinó que ve de fora. Comença a treballar junt a aquest grup a la carretera. S'enamora de la Maria Rosa quan aquesta queda viuda. Fa de contrapunt d'en Marçal ja que tots dos estan enamorats de la Maria Rosa. Sempre va amb franquesa i diu la veritat, és un home valent perquè li planta cara a en Marçal, però al final la té que donar per perduda ja que la Maria Rosa s'enamora d'en Marçal.
• Tomasa: és la dona d'en Quirze, és molt valenta i si fa falta li planta cara als homes, volt participar en totes les converses dels homes, etc. És un personatge que sembla que quedi una mica a l'hombra, però és un personatge que està molt trebllat a l'obra ja que vol prendre decisions que només prenen els homes, cràcter bastant diferent a el que tenien les dones de l'epoca. És un personatge istriònic, perquè canvia molt d'estat d'ànim. És la cunyada de la Maria Rosa i al principi la critica perquè sempre se'n està compatint, però en el fons l'ajuda i amb això demostra que l'estima.
• Quirze: és el germà gran de la Maria Rosa i té uns 40 anys. Està casat amb la Tomasa, i l'estima molt. Ajuda molt a la seva germana ja que també se l'estima i fa tot el posible per a que sigui feliç. És un home que treballa també a la carretera i que té una mentalitat tancada, com tots els homes d'aquesta època.
• Marçal: era molt bon amic de l'Andreu, el marit de la Maria Rosa, però com que se l'estimava a ella, va decidir fer que inculpessin de l'asesinat del capatàs a l'Andreu per tenir ocasió d'enamorar-la. Fa tot el posible per casar-se amb ella i al final ho aconsegueix pero no sap el que després li espera.
• Andreu: era el marit de la Maria Rosa. També era molt amic d'en Marçal, perè el van culpar d'un assasinat que va cometre en Marçal i el van ficar a la presó, allà va morir de pena i sent inocent.
• Gepa: és un altre company que treballa a la carretera i té un paper que no té massa importància al principi però que esta sempre present. Al final el seu paper agafa intensitat ja que com sospita que en Marçal és dolent, fa tot el possible per a què ho descobreixin.
• Xic: també treballa a la carretera però a l'obra no té massa importància, només està present a algunes escenes.
• Calau: un altre treballador a la carretera que també està present en moltes escenes pero no té gran importància a l'hora d'influir en aspectes centrals i de gran intensitat de l'obra.
• Obrers i obreres: apart dels personatges principals també entren a les escenes altres treballadors de la carretera que no parlen.