3. REVOLTES EXTERNES

3.1. El món de l’àvia

1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:

Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies (1898)
Setmana Tràgica (1909)
Primera Guerra Mundial (1914)
Mundeta mare
proclamació 2ª república (1931)
Fets d’Octubre (1934)
....................................................... (19......-19......)
Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)

2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats?
França, Anglaterra i Rússia per una banda. I per l'altre banda, Alemanya, Itàlia, Àustria i Turquia.
· Què va desencadenar la guerra?
L'assasinat de l'arxiduc Austro-Hongarès, a Sarajevo.
· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia, el tsar Nicolau.
Per part de França el general Petain.
I per part de Alemanya l'emperador Guillem II
· Com es va resoldre la guerra?
Van firmar un tractat, el tractat de Versalles.
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:

6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l'àvia li dona igual qui guanyi, la guerra li és indiferent. A ella el que li preocupa son els seus diners i les seves joies que ha hagut d'empenyar.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.
Últimament hem viscut molt bé el dia a dia. Els dies passen, sense preocupacions. En el batxillerat, la cosa s'ha complicat i tenim molts exàmens. De català, economia, literatura... Peró ho anem aprovant, ja que és el que compta per al nostre futur. Al començament teníem molt de por per si suspeníem o no podíem aprovar o tenir una altra vida apart dels estudis. Tot i que encara sobra una miqueta de temps per a les nostres coses que és el que més m'importa i el batxillerat no m'ho farà canviar.


3.2. El món de la mare

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:

a) Qui va desencadenar el conflicte?
L'aixeament militar del general Francisco Franco, i els militars Molas i San Jurjo.
b) Quines van ser-ne les causes?
Es van aixecar en contra de les mesures progressistes que estava proclamat el govern republicà.
c) Quins personatges hi van intervenir?
El president de la República, Afranya, Indaleci Prieto i ministres molt indicats com Joan Negrín i Caballero. El general Franc, entres df'altres bàndol hi havia Antoni Pirmo de Ribera, i per part dels eclesiàstics el cardenal Segura.
d) Com es va resoldre el conflicte?
Amb la victòria dels sublevats, la victòria militar de Franc, que va imposar una dictadura que va durar quaranta anys.

2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:

I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)

Ella està al marge de la guerra i de la política. Està molt a l'avast de les opinions de la seva mare i parla en boca d'ella "la meva mare diu que...", però no es vol involucrar massa.
Ella té una dolenta idea dels anarquistes tot i que la seva mare diu que són uns romàntics.
També pensa que les altres persones opinen com ella i que tot segueix essent rutina i monotonia tot i que hi ha una guerra.

3.3. El món de la filla

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants?
Democratitzar la universitat, que es reconegués el dret d'organitzar-se en sindicats, i a partir de la democratització de la universitat, aconseguir democratitzar la societat i el país.
b) Com es van revoltar?
Amb la constituió del sindicat democràtic d'estudiants de la universitat de Barcelona.
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
El convent dels Caputxins de Sarrià, que eres uns monjos, per això es coneix com a Caputxinada.
d) Com es va acabar?
La policía va ensetja el convent, tot i que no van entrar però van esperar fora, i despres els estudiants van ser sancionats.

2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.

Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.
(p. 34-35)

3. A la Caputxinada, acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (del 9 a l’11 de març de 1966), no només hi van participar els estudiants universitaris. També hi van tenir un fort protagonisme alguns intel·lectuals del país. L’escriptora M. Aurèlia Capmany hi va participar i explica la seva experiència d’aquesta manera:

Recordaré sempre el moment en què, un cop constituït el Sindicat Democràtic, García Calvo ens va fer un discurs insinuant-nos la malfiança que havíem de tenir de cara a una permissibilitat que, segons ell, ens concedia el règim franquista. L’escepticisme de García Calvo i la seva prevenció que poguéssim ser, de fet, manipulats per una certa actitud de canvi del franquisme astut, no va tenir temps d’impressionar l’auditori, una mica sorprès amb aquella intervenció tan inesperada. En aquell mateix instant la policia va localitzar aquell grup que la ciutat li havia escamotejat i va irrompre amb mala cara al pati d’entrada del convent. La petició de la policia sembla que era ben clara: només calia que els organitzadors, en fossin dos, quatre, o una dotzena, sortissin i
lliuressin el carnet d’identitat, i la resta se’n podia anar a casa tranquil·lament. Tots, absolutament tots, sabíem què significava anar a comissaria en aquelles circumstàncies, en aquell moment i amb aquella responsabilitat. L’acord va ser unànime; ningú no es va moure.

M. A. Capmany, «Tres dies de vida conventual», dins J. Creixell, La Caputxinada

— Escriviu un text imitant el de M. Aurèlia Capmany, però descrivint una situació diferent. Per exemple, el segrest d’un avió en el qual viatgeu. Cal que el dramatisme de la situació comporti un sentiment de solidaritat que anul·li les diferències d’edat, raça, sexe o ideologia. Això us ajudarà a entendre la situació en què es trobaven els estudiants i els intel·lectuals catalans en el moment de
la Caputxinada.