martes, 16 de diciembre de 2008
domingo, 14 de diciembre de 2008
Antologia poètica
Cançó de bressol, LA NIT (1956)
1-Jo tinc una Mort petita,
2-meua i ben meua només.
3-Com jo la nodresc a ella,
4-ella em nodreix igualment.
5-Jo tinc una Mort petita
6-que trau els peus dels bolquers.
7-Només tinc la meua Mort
8-i no necessite res.
9-Jo tinc una Mort petita,
10-i és, d'allò meu, el més meu.
11-Molt més meua que la vida,
12-amb mi va i amb mi se'n ve.
13-És la meua ama, i és l'ama
14-del corral i del carrer
15-de la llimera i la parra
16-i la flor del taronger.
El poeta Vicent Andrés Estellés, escribia sobre els seus sentiments.
En aquesta poema tracta sobre la mort de la seva filla petita, que va ser molt dur per a ell, com per a qualsevol pare.
El tema és sobre l'amor i la mort, dos termes que semblan molt semblants fonèticaments, pero que als sentiments, són ben contraris.
És un romanç heptasíl·lab ja que té un nombre indefinit de versos, els quals són de set síl·labes. A més té rima en asonants, als versos parells.
La nit fa una referència a la mort, ja que són dos elements obscurs i es poden complementar i poden anar units.
Trobem repetició a diferents versos; al 2 de la paraula "meua", al 10 de "meu" i al 13 "ama".
Els versos tres i quatre es referent a un cercle, ell s'alimenta d'ella ja que la recorda i ella el nodreix a ell ja que està als seus pensaments.
Al vers 1 apareis l'intensificador "jo", que no és una paraula necessaria però es sol utilitzar als poemes per donar una certa intensitat.
Al vers 11 deixa a veure la importància que té per a ell laseva filla, ja que és gairebé més important que la seva vida.
Al vers 13 i 14 trobem un encavallament, ja que el vers 13 acaba a meitat del 14.
1-Jo tinc una Mort petita,
2-meua i ben meua només.
3-Com jo la nodresc a ella,
4-ella em nodreix igualment.
5-Jo tinc una Mort petita
6-que trau els peus dels bolquers.
7-Només tinc la meua Mort
8-i no necessite res.
9-Jo tinc una Mort petita,
10-i és, d'allò meu, el més meu.
11-Molt més meua que la vida,
12-amb mi va i amb mi se'n ve.
13-És la meua ama, i és l'ama
14-del corral i del carrer
15-de la llimera i la parra
16-i la flor del taronger.
El poeta Vicent Andrés Estellés, escribia sobre els seus sentiments.
En aquesta poema tracta sobre la mort de la seva filla petita, que va ser molt dur per a ell, com per a qualsevol pare.
El tema és sobre l'amor i la mort, dos termes que semblan molt semblants fonèticaments, pero que als sentiments, són ben contraris.
És un romanç heptasíl·lab ja que té un nombre indefinit de versos, els quals són de set síl·labes. A més té rima en asonants, als versos parells.
La nit fa una referència a la mort, ja que són dos elements obscurs i es poden complementar i poden anar units.
Trobem repetició a diferents versos; al 2 de la paraula "meua", al 10 de "meu" i al 13 "ama".
Els versos tres i quatre es referent a un cercle, ell s'alimenta d'ella ja que la recorda i ella el nodreix a ell ja que està als seus pensaments.
Al vers 1 apareis l'intensificador "jo", que no és una paraula necessaria però es sol utilitzar als poemes per donar una certa intensitat.
Al vers 11 deixa a veure la importància que té per a ell laseva filla, ja que és gairebé més important que la seva vida.
Al vers 13 i 14 trobem un encavallament, ja que el vers 13 acaba a meitat del 14.
Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot (comarca de l'Horta de València). Els seu pare era forner del poble. La seva germana Carme, com els seus pares, era citada en els seus versos
Als llibres L'ofici de demà i Coral romput, recorda les morts familiars de la seva infantesa.
La vocació literària es va desvetllar pel teatre, i pels volts del 1935-36 ja va començar a escriure poesia. A la guerra española tenia 12 anys i ja habia començat a escriure algunes peces teatrals. Va deixar els estudis per la guerra, però llegeix una gran quantitat de llibres de García Lorca i Antonio Machado, de Mossèn Cinto, de Teodor Llorente, de Josep Maria de Segarra, de Josep Carner...
Acabada la guerra va començar a treballar de forner, després d'orfebre, de mecànograf i d'ordenança.
El 1942 va publicar el seu primer article al diari "Jornada", va cursar la carrera com a becat.
El 1945 va anar a fer de soldata Navarra on va escriure poesia catalana. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias" on va arribar a ser el redactor el 1958 fins el 1978.
El seu primer llibre va ser "Ciutat a cau d'orella"(1953).
El 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, van tenir una filla que es va morir als 4 mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure "La nit"(1956) i "Primera soletad".
Més tard va tenir dos fills, Vicent i Carmina.Després publica "Donzell amarg"(1958) i "L'amant de tota la vida"(1966). Refeia els primers llibres a partir d'un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Berjassot", de difícil datació a causa d'aquest continuat procés de reelaboració.Durant els anya seixanta, organitzava campanyes agressives contra qui feien esfoços pel redreçament cultural i lingüístic dels valencials amb el diari "Las Provincias"El 1971 treu 5 llibres: La clau que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d'exilis, Primera audició i L'inventari clement.L'any 1972 publica l'Obra Completa amb un primer volum Recomane tenebres, que va obtenir el premi de la Crítica Serra d'Or.La idea de fer un cant a València que aviat es va convertir en un projecte més ambiciós, la idea de fer tot un mural on s'identifiqués tot el país, fet des del poble i per al poble.
Va començar a escriure el poemari "Mueal del País Valencià" un parell o tres de dies després dela mort del dictador Franco. Consta de 60 llibres, on va evocar personatges històrics, geografia, naturalesa, els productes de la terra i per primera vegada, el poeta va cantar amb optimisme desesperat, fet que en l'evolució poètica li dona una nova dimensió.
"Mural del País Valencià" - va començar a publicar fragments a partir del 1978.L'única obra de teatre publicada "Oratoris del nostre temps(1978), també va fer guions de cinema, tres obres de caràter autobiogràfic "Quadern de Bonaire"(1985), El tractat de les maduixes"(1985) i LA parra boja (1988) i en prosa "El coixinet"(1987).En homenatge del poeta, des de 1973 es convoca, dins la Nit dels Premis de València, el 1975 amb la Lletra d'Or i el 1978 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquell mateix any va ser obligat a una jubilació anticipada als 54 anys. Es veia perseguit per sectors de la dreta franquista.
Els temes recurrents de la poesia d'Estellés són la fam, el sexe, la mort i l'amor, construïts fonent diversos registres.
Va partcipar en nombrosos recitals conjunts als diversos llocs dels Països Catalans.
Al 1984, premi de les Letres Valencianes.
Al 1990, homenatge de la Universitat Catalana d'Estiu i Prada i els Premis d'Octubre.
Va morir a València el 27 de març de 1993
Als llibres L'ofici de demà i Coral romput, recorda les morts familiars de la seva infantesa.
La vocació literària es va desvetllar pel teatre, i pels volts del 1935-36 ja va començar a escriure poesia. A la guerra española tenia 12 anys i ja habia començat a escriure algunes peces teatrals. Va deixar els estudis per la guerra, però llegeix una gran quantitat de llibres de García Lorca i Antonio Machado, de Mossèn Cinto, de Teodor Llorente, de Josep Maria de Segarra, de Josep Carner...
Acabada la guerra va començar a treballar de forner, després d'orfebre, de mecànograf i d'ordenança.
El 1942 va publicar el seu primer article al diari "Jornada", va cursar la carrera com a becat.
El 1945 va anar a fer de soldata Navarra on va escriure poesia catalana. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias" on va arribar a ser el redactor el 1958 fins el 1978.
El seu primer llibre va ser "Ciutat a cau d'orella"(1953).
El 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, van tenir una filla que es va morir als 4 mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure "La nit"(1956) i "Primera soletad".
Més tard va tenir dos fills, Vicent i Carmina.Després publica "Donzell amarg"(1958) i "L'amant de tota la vida"(1966). Refeia els primers llibres a partir d'un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Berjassot", de difícil datació a causa d'aquest continuat procés de reelaboració.Durant els anya seixanta, organitzava campanyes agressives contra qui feien esfoços pel redreçament cultural i lingüístic dels valencials amb el diari "Las Provincias"El 1971 treu 5 llibres: La clau que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d'exilis, Primera audició i L'inventari clement.L'any 1972 publica l'Obra Completa amb un primer volum Recomane tenebres, que va obtenir el premi de la Crítica Serra d'Or.La idea de fer un cant a València que aviat es va convertir en un projecte més ambiciós, la idea de fer tot un mural on s'identifiqués tot el país, fet des del poble i per al poble.
Va començar a escriure el poemari "Mueal del País Valencià" un parell o tres de dies després dela mort del dictador Franco. Consta de 60 llibres, on va evocar personatges històrics, geografia, naturalesa, els productes de la terra i per primera vegada, el poeta va cantar amb optimisme desesperat, fet que en l'evolució poètica li dona una nova dimensió.
"Mural del País Valencià" - va començar a publicar fragments a partir del 1978.L'única obra de teatre publicada "Oratoris del nostre temps(1978), també va fer guions de cinema, tres obres de caràter autobiogràfic "Quadern de Bonaire"(1985), El tractat de les maduixes"(1985) i LA parra boja (1988) i en prosa "El coixinet"(1987).En homenatge del poeta, des de 1973 es convoca, dins la Nit dels Premis de València, el 1975 amb la Lletra d'Or i el 1978 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquell mateix any va ser obligat a una jubilació anticipada als 54 anys. Es veia perseguit per sectors de la dreta franquista.
Els temes recurrents de la poesia d'Estellés són la fam, el sexe, la mort i l'amor, construïts fonent diversos registres.
Va partcipar en nombrosos recitals conjunts als diversos llocs dels Països Catalans.
Al 1984, premi de les Letres Valencianes.
Al 1990, homenatge de la Universitat Catalana d'Estiu i Prada i els Premis d'Octubre.
Va morir a València el 27 de març de 1993
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
