literatura catalana Alba Ruiz

2009-06-11T13:14:00.001-07:00

1. Amb quins adjectius qualifiquen els alumnes del Col·legi del Teatre de Barcelona l'obra de la poeta?

Els alumnes del Col·legi del Teatre de Barcelona qualifiquen l'obra de la poeta com a interessant, són obres que desconcerten en la primera lectura, però que és pel seu contingut contundent i fet amb gran passió.
2. De les declaracions dels testimonis que apareixen en aquest vídeo, quines en destacaries que ajudin a definir la personalitat humana i literària de la Maria-Mercè?

- Recerca del món femení

- Reivindicava ser poeta del poble

- Continua lluita per la llibertat

- Expressa sexe

- La vanguarda dels canvis del futur

- Tímida
- Callada
- Observadora

3. Als anys 60 neix el moviment hippy. Explica què era. Pots consultar aquest vincle i posar fotos.

Durant la dècada dels 60, molts van ser els moviments de joves que es van formar amb l'afany de mostrar els seus ideals. Però va anar especialment un el qual va marcar no només a un país sinó que al món sencer amb la seva moda, pensaments, música i estil de vida pacifista. Aquestes van ser les bases del hippisme.

Ja en 1965, el periodista Michael Fallon havia encunyat el terme hippie referint-se a la reunió dels beatniks i bohemis. No obstant això, les primeres comunitats s'havien format en 1964.

La societat escandalitzada va rebutjar i va criticar a aquest grup de joves que s'escapaven dels cànons socials prèviament establerts. No acceptaven la forma de vida que duien, la roba estrafalaria plena de colors, el pèl llarg i el seu discurs crític, polític i pacifista.

La música va acompanyar a aquest moviment destacant dintre dels seus màxims exponents a Jim Morrison, Janis Joplin, Joe Coker, Jimi Hendrix, Led Zeppelin, Pink Floyd, Santana, entre uns altres.

En 1969 es va realitzar el megaevento de Woodstock, que va reunir a milers de joves al so de la música, l'amor lliure i les drogues. L'esdeveniment va durar dos dies i ni la pluja que va caure @impedir<3> l'algaravia dels joves assistents.

Premonizando la seva fi, el grup de joves va realitzar un acte conegut com 'La mort del hippie', on van simular el soterrament del seu moviment. La processó va carregar un ataud ple de relíquies de la ideologia.

4. La música, especialment en el camp de rock, va ser en aquella època un fenomen indestriable de conceptes com revolució i canvi. En aquest sentit el festival de Woodstock va ser molt important: busca informació. Ho pots il·lustrar amb youtubes, imatges, arxius de so, lletres de cançons (alguna de Bob Dylan com "Blowin' in the wind", traduïda al català és "La resposta està en el vent"). Centra't sobretot en: The Doors (Jim Morrison), Jimi Hendrix, The Rolling Stones i, el més paradigmàtic, Bob Dylan.

FESTIVAL DE WOODSTOCK

El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Va tindre lloc en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de Woodstock, en Ulster County; l'oposició local quasi aconseguix que se suspenguera l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer son pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.

Van ocórrer tres morts en el festival de Woodstock: una deguda a una sobredosi de heroïna, una altra després d'una ruptura d' apèndix i una última per un accident amb un tractor. També van ocórrer dos naixements no confirmats en el festival. nom d'un famós documental sobre el concert dirigit per Michael Wadleigh i muntat per Martin Scorsese. Va ser estrenat en 1970 i va guanyar el premi Oscar al millor documental. La pel•lícula ha rebut el títol de "culturalment significativa" per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seua conservació en el National Film Registry.

Una de les cançons més rellevants:

LLETRA DE LA CANCIÓ BOB DYLAN - BLOWIN' IN THE WIND (LIVE 1975)

How many roads must a man walk down
Before you call him a man?
Yes, 'n' how many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand?
Yes, 'n' how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

How many times must a man look up
Before he can see the sky?
Yes, 'n' how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, 'n' how many deaths will it take till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

How many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea?
Yes, 'n' how many years can some people exist
Before they're allowed to be free?
Yes, 'n' how many times can a man turn his head,
Pretending he just doesn't see?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

A continuació veiem un video amb les millors fotografies

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Aquí tenim un petit documental:

5. Per la Maria-Mercè hi havia tres fronts principals de lluita. Esmenta'ls.

Per a Maria-Mercè Marçal, els tres fons principals de lluita que hi havien eren:
- el feminisme
- el lliberament sexual amb relació a la seva sexualitat que era el lesbianisme
- l'alliberament nacional

6. Informa't sobre què és el feminisme com a moviment social i fes-ne un breu resum. (No facis un simple copiar-enganxar.)

El moviment feminista és el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.

Aquest moviment reclama gaudir dels mateixos drets i deures que gaudeix l'home.

Busca transformar l'ordre simbòlic del patriarcat a través de la recerca d'un significat propi i lliure del fet d'haver nascut en un cos sexuat en femení o en masculí. Alhora, vol modificar transversalment les definicions sobre les quals se sustenta el patriarcat en l'esfera familiar, social, cultural i política des d'una manera pròpia de dir el món.

7. En aquest vídeo apareix molt el verb "reivindicar". Per exemple, reivindicar el dret a estimar lliurement o a ser mare sense la presència de la figura masculina. Reivindicar la llibertat, en definitiva. La pregunta és: Què creus que la teva generació té avui necessitat de reivindicar?

Jo penso que actualment la meva generació no té massa pel que reivindicar-se però sí en algunes coses com per exemple els diner que es guanyen a un treball són molt més baixos que els d'altre persona, i amb l'augment dels preus i aquest salaris els jover trigarem molt mes a independitzar-nos ja que no es pot pagar.

8. Què vol dir que la Maria-Mercè, amb les seves utopies i somnis, anticipa o s'avança al futur i els seus valors?

Maria-Mercè fa un avanç del futur, que ella creu que és el que està a punt de passar, anticipant-se a parlar de temes que a la fi es troben normals a la societat d'avui en dia com és l'exemple del lesbianisme o els drets que té la dona referent a la igualtat amb l'home.

9. Vincles d'Internet amb pàgines sobre l'autora

2009-05-28T21:33:00.000-07:00

· http://www.escriptors.com/autors/marcalmm/

· http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Mercè_Marçal_i_Serra

· http://www.fmmm.cat/

· http://www.geocities.com/Athens/Parthenon/1467/marcal.html

· http://www.uoc.edu/lletra/noms/mmmarcal/

· http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=182

· http://desdebarcelona.lacoctelera.net/post/2009/01/09/maria-merce-marcal-poesia-i-canco

· http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0040040

Treball Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.

Àlbum de fotos

2009-05-28T21:32:00.000-07:00

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

6. 5 Poesies i el respectiu comentari de text

2009-05-28T21:29:00.000-07:00

Tombant
I

El poema a comentar, és el poema nºI, , pertanyent a “Tombant”, sexta secció de l’obra literària “Bruixa de Dol”, de Maria Mercè Marçal.

“Bruixa de dol” és un poemari estructurat en vuit seccions. El poema que s’ha triat per a comentar pertany a la secció sexta, titulada “Tombant”. Aquesta secció formada per dotze composicions, són poemes amb versos d’art menor i rima assonant, alguns amb tornada i de ressonàncies populars.

Quant a la mètrica, és un poema d’estructura irregular, format per dos estrofes, la primera de 10 versos, i la segona de dos. Són versos lliures d’art menor i major.

En el poema podem veure com amb el primer vers ens situa en el temps, a dia d’avui, vint-i-u de desembre, és a dir, concreta l’eix temporal.
Diu que feia molt de temps que no hi sortia al balcó, i que, al sortir ha vist un seguit de plantes i flors que les anomena com una enumeració.
Els últims dos versos són una mena de conclusió, on justifica perquè no sortia al balcó des de feia temps, era perquè “corria darrere d’amors”, és a dir, estava pendent de les seves relacions amoroses i no tenia temps per sortir al balcó.
Així que amb això podem veure que el tema principal del poema és la importància que dona l’autora a l’amor, i que per ell no pot fer activitats de la seva vida quotidiana, com podria ser sortir al balcó.

Quant les figures literàries, trobem anàfora als versos 5, 6 i 7 de “de”. Encavallament en el vers 4, enumeració del vers al 8, i un paral·lelisme i també paradoxa al vers 9, on diu “que si se’m mor, no se’m mor”.

Podem veure com és un poema amb una estructura molt simple, on la majoria de versos són una enumeració de les plantes que hi troba al balcó. Cal comentar com concreta l’eix temporal al vers 1, i la presència del “Jo poètic” al llarg del poema.

Per acabar, cal comentar que els dos últims versos funcionen com a conclusió, ja que justifica perquè no sortia al balcó, era per aquesta amor que l’absorbia tot el temps.

Tombant
X

El poema a comentar pertany a l’obra “Bruixa de dol”, obra escrita per Maria Mercè Marçal. El poema en concret es troba a la segona part de l’obra, tombant i específicament és el poema número X.

Esta estructurat en tres estrofes. La primera està formada per tres versos, la segona de dos, i l’última estrofa és un sòl vers.

El tema del poema, com en la majoria de poemes de Maria Mercè Marçal és el amor.
Parla d’un temps passat, on va conèixer a algú que li donava molta felicitat, la felicitat la podem associar amb els colors, i diu que no sap on es aquest amor. Parla del amor com si fos una pilota amb la que juga.
En la segona estrofa ens fa una petita introducció en el temps, ens indica que es el mes de març i continua amb la metàfora del joc de la pilota i ens diu que en aquest mes de març l’amor li a tornat. Ho explica com si fos un joc amb la pilota, que la pilota la va perdre i ara el vent la tornada al seu costat.
Per últim podem veure que ella ho accepta aquest amor ja que diu que el seu cor l’entoma.

En aquest poema, al igual que es simbolitza amb el títol de aquesta part de la obra “tombant” veiem totes les voltes que a donat Maria Mercè en el amor. Tombant significa, en part, tots els diferents moments que a passat l’autora dins els seus amors i en aquest poema veiem com li a tornat un amor anterior i entra en una nova fase de la seva vida.

A traves de aquest poema tornem a veure com viu l’autora l’amor dins la seva vida, tal com ho fa durant gran part de la seva obra.

Tombant
VIII

El poema a comentar pertany al llibre de Maria-Mercè Marçal “Bruixa de dol”, obra escrita entre els anys 1977-1979. Concretament pertany a la part de l’obra titulada Tombant, la qual està formada per onze poemes, el poema seleccionat és el número VIII.

L’estructura del poema és bastant simple, és una estrofa formada per 7 versos heptasílabs, sense rima, es a dir, amb versos lliures.

El tema principal del poema és l’amor i sabent els gustos de l’autora, es podria relacionar amb un amor lèsbic.

Fa una crítica a un home, representat pel sol, i diu que aquest home ja no li fa feliç, no li dóna una bona vida, no li fa vibrar, i ho explica amb “ja no m’enartes”. Aquesta qüestió està explicada al primer vers del poema. Tot seguit, parla de que ha trobat l’amor en un altre, i aquest amor li a salvat, es diu que aquest nou és l’ombra, per tant una dona i aquesta persona li ha pres el cor.
Diu que li agrada aquesta sensació i està tan contenta amb aquest amor que li ha omplert el cor. També parla dels seus ulls on es reflecteix aquesta dona de la que està enamorada.

En aquest poema podem veiem la importància que té el amor en la vida de Maria-Mercè Marçal ja que podem veure que rebutja a l’home amb la intenció de ser feliç amb altre dona.

En quant a figures literàries veiem una invocació al vers 1 amb “sol”. Entre el vers 2 i 3 hi ha una repetició amb “ l’ombra”. Utilitza un lèxic en el qual segueix amb la seva tradició de afegir la simbologia del “sol, ombra i lluna”.

En conclusió, Maria Mercè Marçal es podria dir que es una enamorada del amor i sempre que pot inclou aquest tema en els seus poemes.

Foguera Joana
IX

El poema a comentar és el numero IX, anomenat Lluna negra, i pertany a Foguera joana, tercera secció de l’obra literària Bruixa de Dol, de Maria Mercè Marçal.

Aquesta poesia s'anomena "Lluna negra" del llibre "Bruixa de dol" escrit per Maria Mercè Marçal, publicat l'any 1972, poeta, novel•lista, traductora i assagista.
Bruixa de dol es un conjunt de poemes que està estructurat en vuit seccions. El poema que comentem pertany a la novena secció, com ja he dit abans, titulada “Foguera joana”.

El títol "Lluna negra" quant a la lluna podem dir que significa i simbolitza la dona, com a tots dels seus poemes, ja que és una característica que presenta l’autora, i negra podem deduir que es la dona que està trista i per tant va de negre.
Aquest poema està compost per una sola estrofa. L’estrofa està composta de nou versos que a simple vista semblen irregulars. Parla en plural durant tot el poema i expressa unes accions en temps present.

Parla, generalment, de la crema dels seus records a la foguera de sant Joan, que en aquest cas l’anomena joana, com la secció a la qual pertany de la”foguera joana”. Crida i busca els seus records, invitant-los a venir per a que hi vagin a la foguera.
També parla d’un bosc que només és estelles, referint-se als records, i el llenyataire ha perdut els passos, volent dir que també hi aniran a la foguera ja que li resulten records danyins.

Diu que ha de canviar ràpid de decorat, cremar ràpidament els records, esborrar el passat, i que només així començarà una nova vida on florirà als temps de la berbena, flors que li resultaran records gratificants, i no com els altres. Podem observar que on es cremen els records, a la foguera, i on ressurten els nous moments per viure a la berbena, que li queden estan relacionats.

Per últim podem observar les moltes ganes que l’autora mostra tenir respecte a oblidar tot el passat, que per lo vist ha sigut poc agradable per ella segon els seus record, i vol obrir una nova etapa de la seva vida, a la qual encara quedaran moltes coses bones per venir.

El tema principal del poema, que es tracta metafòrica o semiològicament és els records, aquestes ganes que té l’autora de, com ja he dit abans, esborrar-los per deixar lloc a altres coses que li queden per viure, i possiblement millors.
Al poema podem veure que diu que voldria cremar aquests records per deixar-ne lloc a uns altres a la foguera, al foc, un símbol de lliurament i purificació que deixarà l’ànima de l’autora tranquil•la ja que quedarà purificada dels moments dolents, i de les coses que li han fet mal.

Passant a la mètrica, és un poema d’estructura irregular, format per una sola estrofa, de 9 versos les estrofes. Són versos d’art menor, excepte els dos últims. Són versos lliures ja que no tenen rima. Potser sí que és una cançó.

En quant a les figures literàries, trobem repetició de “foguera! A l’estrofa 2 i 3. També trobem encavallament al llarg del poema, com per exemple als versos 1 i 2, 6 i 7, etc.
Hi ha una exclamació retòrica al tercer vers, adreçant-se als records “-la foguera joana!”.
També fa metàfora amb els records, anomenant-los bosc, llenyataire que ha perdut els passos...

Podem observar que aquest poema és molt simple en quant a l’estructura, ja que el seu contingut és reduït, amb versos curts, i que dona musicalitat igual que a la resta d’obres que hem treballat de Maria-Mercè Marçal, i per tant és, també, una cançó.

Per finalitzar, i com a conclusió, puc dir que és un poema que torna a expressar les ganes d’esborrar records, ja que com sabem l’autora ha tingut fases de la seva vida que han sigut tristes per a ella, i que l’han afectat negativament.

Foc de pales

V Brida

El poema a comentar és el numero V, anomenat Brida, i pertany a Foc de pales, primera secció de l’obra literària Bruixa de Dol, de Maria Mercè Marçal.
“Bruixa” de dol és un conjunt de poemes que està estructurat en vuit seccions. El poema que comentem pertany a la cinquena secció, com ja he dit abans, titulada “Foc de Pales”.
El títol "Brida" significa agafar les coses o també el que posen als cavalls a la boca per poder domar-los.
Aquest poema està compost per 6 estrofes. Les estrofes;1, 3 i 5 estan compostes per 6 versos i les estrofes 2, 4 i 6 per dos versos els qual tots tres són el mateixos. "traginer de cançons en cavall sense brida" en aquestes estrofes podem trobar encavallaments. Parla en singular durant tot el poema i expressa una sèrie de intencions utilitzant el verb anar en condicional, en la tercera estrofa els dos primers versos que hi trobem un encavallament podem veure-hi que fa una pregunta en present.Parla de la Festa dels Folls (Una festa tradicional que s’ha recuperat fa 10 anys, que es celebra el 28 de desembre, el dia dels sants innocents, al Camp de Mirra, una petita localitat de la Comunitat Valenciana), i diu que hi vol anar, i que vindrà d’un lloc que no ho sabrà ningú i “amb els llavis oscats”, que com diu a continuació, és senyal de molta vida, és a dir, d’haver viscut molt, per tant vol arribar d’un lloc amb senyal d’haver-hi aprofitat, sense que ningú sàpiga d’on.
També parla d’un ‘cavall sense brida’, que amb això és vol referir al fet de ser lliure, que no sentia cadenes que l’aprisionaven i la feien sentir presonera, sinó que sentia que ningú li manava i que feia el que volia.També podem parlar d’un esquer, amb el qual és vol referir a una trampa, i parla de l’amor, com aquest amor és amarg i “li fa senyals” per cridar la seva atenció, però ella “se’n va per l’altra riba”, és a dir, ho ignora i segueix per un altre camí, ja que no esta interessada i té altres coses al cap.
“Cadenes són presons i jo en fugia”, aquestes cadenes volen simbolitzar el matrimoni, i ella va fugir d’ell i veritablement ho va fer, per sentir-se lliure.
I per últim, podem veure com un altre cop ens parla de la Festa dels Folls, festa a la qual vol assistir.

El tema principal del poema, que es tracta metafòrica o semiològicament és la llibertat, aquestes ganes que té l’autora de sentir-se lliure i que ningú li mani.
Al poema podem veure que diu que voldria aquesta llibertat per poder participar a la festa dels Folls, que possiblement té algun doble sentit per a l’autora, que vol fugir del seu matrimoni i viure una vida plena, sense dependre de ningú.
Passant a la mètrica, és un poema d’estructura irregular, format per set estrofes, de 6 versos les estrofes 1, 3 i 6, i 2 versos les estrofes 2, 4, 5 i 7, intercalats durant tot el poema. Són versos d’art menor amb rima assonant als versos pars -ía.

En quant a les figures literàries, trobem repetició de l’estrofa “traginer de cançons, en cavall sense brida” durant tot el poema. També trobem encavallament al llarg del poema, encara que els més assenyalats els trobem als versos 10, 12, 14.
Hi ha na interrogació retòrica als versos 9 i 10.
També podem trobar un seguit de metàfores: “esquer” al vers 9, està parlant d’un ham, i normalment s’utilitzen per a pescar, és a dir, actua com una trampa, i és això es el que vol simbolitzar. “Estel amarg” al vers 11, on parla del amor, que és un amor amb gust amarg, no li agrada i per últim al vers 17, on parla d’unes “cadenes” que fan referència al matrimoni, és a dir, que per a ella el matrimoni li sembla una manera de esclavitzar-me.

Podem observar que aquest poema és molt simple en quant a l’estructura, ja que el seu contingut és reduït, a causa de les repeticions, amb versos curts, i que dona musicalitat igual que a la resta d’obres que hem treballat de Maria-Mercè Marçal, i per tant és, també, una cançó.

També trobem present, i cal remarcar-ho, el Jo poètic, que es un tret característic de les poesies d’aquesta autora.
Per finalitzar, i com a conclusió, puc dir que és un poema que torna a expressar les ganes de llibertat i de viure de l’autora, sense dependre de ningú, i per això nombra la festa dels Folls, que té com a doble sentit la festa dels “bojos”, on es tornen a reflexar les ganes boges de viure la vida bojament.

Treball Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.

5. Relació dels " comentaris d'obra" amb les poesies de l'obra

2009-05-28T21:28:00.000-07:00

1.Anna Montero. "L'espai d'una llengua abolida". L'escriptor del mes. Institució de lletres Catalanes, gener 1995.

Anna Montero comenta que “Bruixa de dol” li va fer escoltar una veu que sentia molt pròpia i que d’alguna forma reconeixia, afirmava la seva identitat com a dona femenina que era, i volia introduir aquesta veu de les dones en tots els àmbits . També diu que Maria Mercè Marçal, només explora poesia que tracten sobre experiències d’amor, solitud o temes femenins, molt presents.

2.Cònsul, Isidor. "Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la" homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empúries, 1998.

En aquest cas, Isidor, escriu un text on es parla de la reflexió literària que va escriure Maria Mercè Marçal, “Sota el signe del drac...” , que es tracta d’un cicle poètic en dues etapes diferents:
-La primera etapa està des de “Cau de llunes” a “Sal oberta” amb un esquema triangular de tensió entre el jo poètic present a moltes poesies, la lluna que representa la dona, i l’ombra que representa al l’home, remet en la lluita o en el festí de la pròpia solitud. La lluna i l’ombra són metàfores de dos pols oposats de llum i foscor
-La segona part, es situa a “Bruixa de dol” on es pot apreciar una evolució en la intensitat lírica, i aquí es parla de la problemàtica del descobriment d'un punt angoixant de la solitud i la reivindicació de l'erotisme per la dona, tot això situat a “Foc de pales” i “Foguera Joana”.

3.Broch, Àlex. "Maria Mercè Marçal o els camins de la llibertat", dins el llibre-CD: Marçal: Maria-Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona, Proa, 2003.

Àlex Broch comenta que Maria Mercè va voler construir la seva vida, a ella mateixa i els seus escrits, a partit de la llibertat i viure tot el que sentia de la manera que ella volia, sense dependre de ningú. Parla de que ella utilitza una veu personal i pròpia, que comparteix amb tot els lectors, i així dóna a conèixer els seus sentiments i pensaments. Diu que l'escriptora a partir de l'experiència de la gestació, de la maternitat i de l'amor lèsbic fa una poesia especial, i que crea noves literatures.

4.Lluís Busquets i Granbulosa, "Bruixa i Fada el 1980", Correo Catalán, febrer de 1980.

Inclosa en el llibre Plomes Catalanes Contemporànies del mateix autor, Barcelona, Ediciones El Mall, 1980.En aquest últim text de Lluis Busquets i Granbulosa, Maria Mercè respon a la pregunta de Lluís Busquets. “Que aporta de nou Bruixa de dol en relació el teu llibre anterior?” Ella diu que esta més segura, que prossegueix l'intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana. També hi han coses noves, com per exemple que és molt més conscient de la seva veu com a dona en sentit individual i col·lectiu, en l'aparició de bruixa i lluna, en la dona solidària amb les altres dones i amb l’assumpció de la pròpia solitud.

Treball Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.

4. Antologia de poesies de Bruixa de Dol

2009-05-28T13:25:00.000-07:00

TOMBANT

I
Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva, plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reinai d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.
.
Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses.
.
II
Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta't al frontels núvols i la lluna
i anem al ballque ja s'atansa l'hora!
.
Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.
.
III
Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.
.
M'he emborratxat de solitud.
.
IV
a mort crema el darrer rostoll.
I aparia la rella.
.
No talleu els arbres del canal!
.
VI
De primer van foradar-me les orelles
i de llavors ençà duc arracades.
No prengueu aquest bosc per una alzina.
.
IX
Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...
.
X
Vaig embarcar ja fa molt temps
una pilota de colors
en qui sap quin teulat.
.
El vent de març juga a matar
i me la torna.
.
El meu cor l'entoma.
.
XII
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el catipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

DIVISA
,
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
.
Jo tinc un nomi amb guix l'escric a sota.

FOC DE PALES

I
Aigua sobre aigua,
Sobre l’aigua, set.
Al bell cor de l’aigua,
Negre ganivets

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Al bell cor de l’aigua
Negres ganivets.
Passava una barca
Franca de remer
I jo, sola,
Entre albera i alba.

Passava una barca
Franca de remer
En un foc de pales
Que baten al vent

I jo, sola,
Entre albera i alba.

En un foc de pales
Que baten al vent
Ve encesa la barca
Amb la lluna a pes

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Ve encesa la barca
Amb la lluna a pes.
L’amor hi clavava
Negres ganivets

I jo, sola,
Entre albera i alba

II
La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.

Sota les pedres
l'escorpit
balla que balla.

La pluja, lenta
fa camí
fins a la cambra.

L'escala fosca
del desig
no té barana.

III
Foravilers
Junts hem menjat
―foravilers de tarda―
ametllons verds
de la branca més alta
robats d’un hort
sense porta ni tanca,

ai, no la mosseguis,
l’ametlla amarga!
Esborràvem lliçons,
darrere els arbres,
de mestres i veïns:
aquesta plana
l’escrivíem ben sols
amb lletra clara;
ai, no la mosseguis,
l’ametlla amarga!

Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats
mig oblidàvem
al cor de l’ametlló,
l’ametlla amarga,
ai, no la mosseguis,
amic, encara!

IV
Perquè avui feia el seu ple
la lluna se'ns posa a taula.
quin pany de cel de quadrets
de cuina les estovalles!

en acabat de sopar
l'amor ens tira les cartes.
al primer tomb de la sort
la color se'ns trasmudava.
al segon, els gots de vi
tacaren les estovalles.
al tercer se'ns va trencar
la lluna de porcelana.

BRIDA

A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on-i ningú no ho sabria
-amb els llavis oscats
de molta vida,traginer de cançons
en cavall sense brida.

Quin esquer se m’arrapaa la geniva?
Amor, estel amarga la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria

traginer de cançons
en cavall sense brida.

BRUIXA DE DOL

I
ZODÍAC

Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.

Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!

Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.

I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.

Avui les fades i les bruixes s'estimen

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mii em criden perquè hi entri.
Ullpresa, els dic que sí.

8 de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escuta totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
.
.
Treball de Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.

3. Característiques principals de Bruixa de Dol

2009-05-28T13:24:00.000-07:00

“Bruixa de dol” és un poemari estructurat en vuit seccions, i es tanca amb un poema anomenat “vuit de març” on reivindica la posició de la dona.
Les vuit parts de Bruixa de Dol són les següents:
-Divisa
-Foc de pales (compost per V poemes)
-Tombant (XII poemes)
-Foguera Joana (IX poemes)
-Bruixa de dol (XIII poemes)
-Avui les fades i les bruixes s’estimen (I poema)
-Els núvols duien confeti a les butxaques (VIII poema)
-Sense llops ni destrals (VI poemes)
-Vuit de març

Els temes principals que trobem a Bruixa de Dol són:
Un caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme, la llibertat, l'amor, la solitud, els records, la melancolia, l’embaràs i la maternitat, l’amor entre dones i el feminisme.

Treball de Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.

2. Característiques principals de la seva obra.

2009-05-28T13:23:00.000-07:00

Les principals característiques que trobem de tota l’obra de Maria Mercè Marçal, són les següents:

Autobiografia simbòlica i imaginària.
És a dir, la quantitat de elements imaginaris com per exemple les fades, bruixes, la lluna com a representació de la dona, crancs escorpins...per a simbolitzar el signes del zodíac, són alguns exemples que fan que l’obra de Maria Mercè Marçal estiguin envoltats d’una atmosfera onírica.
Homes i dones.
El fet que l’autora fossi homosexual, va suposar un tema principal a la majoria de les seves obres.
El seu inconformisme amb el sector masculí, o la gran compenetració amb el femení, la rivalitat entre els homes i les dones, en són alguns exemples.
I una altra vegada tornem a la simbologia, ja que la dona era representada per la lluna, i l’home, ho era per el Sol.
L’ amor.
L’amor adopta un paper molt important a l’obra de Maria Mercè Marçal, ja que fa molta referència a l’amor lliure, al no-matrimoni, a la felicitat basada en la recerca d’un amor, l’exaltació de l’amor en la vida...
Però no només això, també adopta un paper negatiu, ja que moltes de les seves obres van en relació amb records, melancolia o solitud provocats per aquest amor que en altres moments la ha fet tal feliç.
Però bàsicament es centra en l’amor entre les dones, l’amor tant passional, com sentimental, solidaritat, etc.

Treball de Bruixa de Dol: Lorena Gómez, Alba Ruiz, Cristina Martínez.

comentari de text

2009-05-25T13:57:00.000-07:00

El poema a comentar és el numero IX, anomenat Lluna negra, i pertany a Foguera joana, tercera secció de l’obra literària Bruixa de Dol, de Maria Mercè Marçal.
Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.
L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.
El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari Terra de mai, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre La germana, l’estrangera. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, Desglaç, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988.
Des del 1994 impulsà el col•lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l’ Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").
Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona Aquesta poesia s'anomena "Lluna negra" del llibre "Bruixa de dol" escrit per Maria Mercè Marçal, publicat l'any 1972, poeta, novel•lista, traductora i assagista.
Bruixa de dol es un conjunt de poemes que està estructurat en vuit seccions. El poema que comentem pertany a la novena secció, com ja he dit abans, titulada “Foguera joana”.
El títol "Lluna negra" quant a la lluna podem dir que significa i simbolitza la dona, com a tots dels seus poemes, ja que és una característica que presenta l’autora, i negra podem deduir que es la dona que està trista i per tant va de negre.
Aquest poema està compost per una sola estrofa. L’estrofa està composta de nou versos que a simple vista semblen irregulars. Parla en plural durant tot el poema i expressa unes accions en temps present.
Parla, generalment, de la crema dels seus records a la foguera de sant Joan, que en aquest cas l’anomena joana, com la secció a la qual pertany de la”foguera joana”. Crida i busca els seus records, invitant-los a venir per a que hi vagin a la foguera.
També parla d’un bosc que només és estelles, referint-se als records, i el llenyataire ha perdut els passos, volent dir que també hi aniran a la foguera ja que li resulten records danyins.
Diu que ha de canviar ràpid de decorat, cremar ràpidament els records, esborrar el passat, i que només així començarà una nova vida on florirà als temps de la berbena, flors que li resultaran records gratificants, i no com els altres. Podem observar que on es cremen els records, a la foguera, i on ressurten els nous moments per viure a la berbena, que li queden estan relacionats.
Per últim podem observar les moltes ganes que l’autora mostra tenir respecte a oblidar tot el passat, que per lo vist ha sigut poc agradable per ella segon els seus record, i vol obrir una nova etapa de la seva vida, a la qual encara quedaran moltes coses bones per venir.
El tema principal del poema, que es tracta metafòrica o semiològicament és els records, aquestes ganes que té l’autora de, com ja he dit abans, esborrar-los per deixar lloc a altres coses que li queden per viure, i possiblement millors.
Al poema podem veure que diu que voldria cremar aquests records per deixar-ne lloc a uns altres a la foguera, al foc, un símbol de lliurament i purificació que deixarà l’ànima de l’autora tranquil•la ja que quedarà purificada dels moments dolents, i de les coses que li han fet mal.
Passant a la mètrica, és un poema d’estructura irregular, format per una sola estrofa, de 9 versos les estrofes. Són versos d’art menor, excepte els dos últims. Són versos lliures ja que no tenen rima. Potser sí que és una cançó.
En quant a les figures literàries, trobem repetició de “foguera! A l’estrofa 2 i 3. També trobem encavallament al llarg del poema, com per exemple als versos 1 i 2, 6 i 7, etc.
Hi ha una exclamació retòrica al tercer vers, adreçant-se als records “-la foguera joana!”.
També fa metàfora amb els records, anomenant-los bosc, llenyataire que ha perdut els passos...
Podem observar que aquest poema és molt simple en quant a l’estructura, ja que el seu contingut és reduït, amb versos curts, i que dona musicalitat igual que a la resta d’obres que hem treballat de Maria-Mercè Marçal, i per tant és, també, una cançó.
Per finalitzar, i com a conclusió, puc dir que és un poema que torna a expressar les ganes d’esborrar records, ja que com sabem l’autora ha tingut fases de la seva vida que han sigut tristes per a ella, i que l’han afectat negativament.

1. Biografia Maria-Mercè Marçal

2009-05-19T23:17:00.000-07:00

Maria Mercè MarçAl I Serra.

3. REVOLTES EXTERNES

2009-03-25T00:22:00.000-07:00

3.1. El món de l’àvia

1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:

Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies (1898)
Setmana Tràgica (1909)
Primera Guerra Mundial (1914)
Mundeta mare
proclamació 2ª república (1931)
Fets d’Octubre (1934)
....................................................... (19......-19......)
Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)

2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats?
França, Anglaterra i Rússia per una banda. I per l'altre banda, Alemanya, Itàlia, Àustria i Turquia.
· Què va desencadenar la guerra?
L'assasinat de l'arxiduc Austro-Hongarès, a Sarajevo.
· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia, el tsar Nicolau.
Per part de França el general Petain.
I per part de Alemanya l'emperador Guillem II
· Com es va resoldre la guerra?
Van firmar un tractat, el tractat de Versalles.
3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:

6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l'àvia li dona igual qui guanyi, la guerra li és indiferent. A ella el que li preocupa son els seus diners i les seves joies que ha hagut d'empenyar.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.
Últimament hem viscut molt bé el dia a dia. Els dies passen, sense preocupacions. En el batxillerat, la cosa s'ha complicat i tenim molts exàmens. De català, economia, literatura... Peró ho anem aprovant, ja que és el que compta per al nostre futur. Al començament teníem molt de por per si suspeníem o no podíem aprovar o tenir una altra vida apart dels estudis. Tot i que encara sobra una miqueta de temps per a les nostres coses que és el que més m'importa i el batxillerat no m'ho farà canviar.

3.2. El món de la mare

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:

a) Qui va desencadenar el conflicte?
L'aixeament militar del general Francisco Franco, i els militars Molas i San Jurjo.
b) Quines van ser-ne les causes?
Es van aixecar en contra de les mesures progressistes que estava proclamat el govern republicà.
c) Quins personatges hi van intervenir?
El president de la República, Afranya, Indaleci Prieto i ministres molt indicats com Joan Negrín i Caballero. El general Franc, entres df'altres bàndol hi havia Antoni Pirmo de Ribera, i per part dels eclesiàstics el cardenal Segura.
d) Com es va resoldre el conflicte?
Amb la victòria dels sublevats, la victòria militar de Franc, que va imposar una dictadura que va durar quaranta anys.

2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:

I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)

Ella està al marge de la guerra i de la política. Està molt a l'avast de les opinions de la seva mare i parla en boca d'ella "la meva mare diu que...", però no es vol involucrar massa.
Ella té una dolenta idea dels anarquistes tot i que la seva mare diu que són uns romàntics.
També pensa que les altres persones opinen com ella i que tot segueix essent rutina i monotonia tot i que hi ha una guerra.

3.3. El món de la filla

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants?
Democratitzar la universitat, que es reconegués el dret d'organitzar-se en sindicats, i a partir de la democratització de la universitat, aconseguir democratitzar la societat i el país.
b) Com es van revoltar?
Amb la constituió del sindicat democràtic d'estudiants de la universitat de Barcelona.
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
El convent dels Caputxins de Sarrià, que eres uns monjos, per això es coneix com a Caputxinada.
d) Com es va acabar?
La policía va ensetja el convent, tot i que no van entrar però van esperar fora, i despres els estudiants van ser sancionats.

2. Llegiu aquest fragment de la novel·la i observeu el grau de participació de la Mundeta filla en els fets que l’envolten. Assenyaleu si la seva actitud és semblant o diferent de la de la seva mare.

Fou en aquella assemblea constituent on el sentí parlar [en Jordi] per primera vegada. Era un estudiant de segon curs que ningú no coneixia. La figura s’alçà per damunt de les altres gràcies a la clarividència dels raonaments. El seu parlar era pausat, calmós, com un sedant, la seva veu posseïa allò que apaivaga els dubtes, el confusionisme, la latent inseguretat dels universitaris. Era un líder, malgrat la seva joventut. I ho era perquè no se’n ventava. Convencé molt aviat tothom de quedar-s’hi i resistir. Després, a l’assemblea del vint-i-set d’abril, quan la policia entrà a la universitat i provocà el pànic entre els estudiants, se sentiren una altra vegada per damunt dels crits, dels insults, dels gemecs i de les corredisses, les paraules d’ell que reclamaven assossec.
(p. 34-35)

3. A la Caputxinada, acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (del 9 a l’11 de març de 1966), no només hi van participar els estudiants universitaris. També hi van tenir un fort protagonisme alguns intel·lectuals del país. L’escriptora M. Aurèlia Capmany hi va participar i explica la seva experiència d’aquesta manera:

Recordaré sempre el moment en què, un cop constituït el Sindicat Democràtic, García Calvo ens va fer un discurs insinuant-nos la malfiança que havíem de tenir de cara a una permissibilitat que, segons ell, ens concedia el règim franquista. L’escepticisme de García Calvo i la seva prevenció que poguéssim ser, de fet, manipulats per una certa actitud de canvi del franquisme astut, no va tenir temps d’impressionar l’auditori, una mica sorprès amb aquella intervenció tan inesperada. En aquell mateix instant la policia va localitzar aquell grup que la ciutat li havia escamotejat i va irrompre amb mala cara al pati d’entrada del convent. La petició de la policia sembla que era ben clara: només calia que els organitzadors, en fossin dos, quatre, o una dotzena, sortissin i
lliuressin el carnet d’identitat, i la resta se’n podia anar a casa tranquil·lament. Tots, absolutament tots, sabíem què significava anar a comissaria en aquelles circumstàncies, en aquell moment i amb aquella responsabilitat. L’acord va ser unànime; ningú no es va moure.

M. A. Capmany, «Tres dies de vida conventual», dins J. Creixell, La Caputxinada

— Escriviu un text imitant el de M. Aurèlia Capmany, però descrivint una situació diferent. Per exemple, el segrest d’un avió en el qual viatgeu. Cal que el dramatisme de la situació comporti un sentiment de solidaritat que anul·li les diferències d’edat, raça, sexe o ideologia. Això us ajudarà a entendre la situació en què es trobaven els estudiants i els intel·lectuals catalans en el moment de
la Caputxinada.

2009-03-20T00:48:00.000-07:00

1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:

a) Sobre l’estructura:
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
La novel·la consta de 245 pàgines a les quals li restem la introducció que són 34 pàgines. En total són 211 pàgines.
· Si us és possible, compteu els capítols que té.
L'obra no està estructurada en capítols
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Trobem la lletra cursiva al principi i al final del llibre quan parla de la seva mare.
· Hi ha espais en blanc?
Sí, quan canvien de dia, per canviar de veus narratives, els diferents dones, etc. També hi ha un diari que es el que fa l'avia i hi surten espais en blanc.
Quina funció fan?
La funció que fan és diferenciar les diferents veus narratives i el canvi de personatges. A més a més reflecteixen el temps històric, perquè cada protagonista explica fets de la seva vida en èpoques diferents.
b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que possiblement la protagonista serà una protagonista , Ramòna.
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
La seva vida.
c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
Explica l història de tres dones de la mateixa família, que viuen sota el mateix sostre, ja que hi han moments de l'obra on parles entre elles mateixes i es relacionen. Inserida en una època històrica determinada.
d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets
d’aquesta narració?
e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres.
A Lleida.
A Barcelona.
f) Sobre els personatges:

· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.

- Francisco Ventura: marit de l'àvia.
- Joan Claret: marit de la mare.
- La tieta Sixta: germana de Mundeta Jover.

g) Sobre les veus narratives:

· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots
tres casos, en primera persona.

Quan parla la mare, Mundeta Ventura, ho fa en primera persona. L'àvia, la Mundeta Jover, ho fa en primera persona també. Els fets de la filla, Mundeta Claret, estan narrats en tercerea persona.

2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.

Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:

a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius em
tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,
com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
L'obra comença i acaba amb la mateixa escena.

b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
Sí, ja que els dos estan narrats en primera persona i la veu narrativa és la de la mare, la Mundeta Ventura. En el primer fragment és una dona bleda, que no és capaç d'anar enlloc sola, no té personalitat, és molt insegura...En el segon fragment això ha canviat una mica, ella ha sigut capaç d'anar per Barcelona tota sola en busca del seu marit.

c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
Sí, en tots dos fragments els fets es narren en primera persona.

d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?
Sí, de fet és la mare qui parla en tots dos casos.

3. A la pàgina 53 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se
situen els fets. Localitzeu-la.
17 de Març de 1938, en plena Guerra Civil Espanyola.

4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.

a) Quina?
6 de desembre de 1894

b) Es tracta de la mateixa època?
No, una és de finals del segle XIX i l'altra de 1938.

c) S’expliquen els mateixos fets?
No, ja que són dues èpoques diferents en què els fets no foren els mateixos. El 1894 l'àvia explica que es casa i el 1938 és l'any en què és bombardejat el Cóliseum

5. Llegiu de la pàgina 31 a la 49.

a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
Les dades que apareixen van del 7 de desembre de 1894 al 2 de gener de 1919.

b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc
significatius. Què creieu que separen?

Diferents fets de la vida d'un mateix personatge
Èpoques i personatges diferents.

2009-03-20T00:36:00.000-07:00

2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:

Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.

F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)

a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
A que les dones d'avans estaven reprimides de les seves opinions i volien extresar-se i sentir-se lliures.

b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
No, perquè les dones avuis dia ja estan alliberades i tenim el mateix poder que els homes, tot i que hi han coses encara que no estan ven vistes a les dones. Com per exemple, els homes poden canviar aviat de parella i no hi passa res pero si ho fa la dona queda com una cualsevol.

c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
A mi em sembla que un dels majors problemes que existeix a la nostra societat són les drogues ja que abunten als joves; el tràfic de persones que no abunda massa; el maltractament de les dones; la crisi, que és un tema mundial i que ens afecta a moltes arees del país; i sobre tot la mort a causa de les guerres, que tot i que avançem en molts aspectes continuen.

Visita a la Universitat de Barcelona

2009-03-18T00:24:00.000-07:00

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

El dia 17 de març vam fer una visita a la Universitat de Barcelona.
La visita per la universitat va ser molt interessant perquè vam veure un altre forma de vida que canvia molt i és molt diferent a la que es veu a l'institut. Hi havien grup de joves que informaven sobre la manifestació de Bolonya per a que ens animesim i anesim el dia 19 d'aquest mateix mes.
Ens van oferir un diari que tractava sobre els militats de Galícia o alguna cosa per l'estil, però costava 1,5 € i no ho vam agafar.
Els estudiants anaven cadascun pel seu compte sense tenir res a veure amb ningú; aquest aspecte em va agradar ja que ningú et controla pel que fas ni per com vas vestit.

Vam assistir a una xerrada que suposadament parlava de Vicent Andrés Estellés; la xerrada em va semblar una mica avorrida perquè l'home que la feia, un professor que va fer la carrera de filologia,
parlava de la poesia comentant-la de forma molt recargolada i amb mols circumloquis. Aquest aspecte ens avorria bastant pel fet de que era molt intens tot el que deia i tota l'estona no pots estar seguint les explicacions detallades que feia, almenys jo.
Va parlar molt poc de Vicent Andrés Estellés, l'únic que feia era donar moltes voltes a les paraules en llatí, i a la seva formació cultural, que al cap i a la fi no era el que anàvem a veure, sinó que era una explicació més amplia de la poesia i de la vida de l'autor.

Al sortir de la xerrada vam anar a donar un volteig per la universitat; vam passar per una sala on hi havien ocupes reivindicant i manifestant-se en contra del pla de Bolonya. Es queixaven de que la policia els volia fer fora, i aquest de matí m'han dit que ja han anat aquesta matinada a treure'ls d'allí.

La nostra professora Núria ens va endur a veure la biblioteca però no ens van deixar entrar ja que deien que havíem d'agafar hora però pode entrar. Llavors vam anar a la sala Magna que estava programada a la visita, però com estaven amb la manifestació els estudiants, els professors se'n va negar a ensenyar-la i estava tancada. Lo mateix va passar amb el Paranimf.

Al final vam donar l'últim volteig pel pati del darrera i ja ens vam anar a casa nostra.

2009-03-16T05:14:00.000-07:00

2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.

Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l'any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats defamílies amb quartus, tristes, com cal.Sóc de......

Sóc de Santa Coloma, de la nostra estimada i collidora ciutat. D'un barri de segona categoria, amb esglésies no molt seguides per la gent del poble, ja que no són massa creients, i els diumenges la gent se'n va al bar a prendre el bermut. D'un barri de senyores i senyors molt treballadors. Vaig néixer tres dies abans de la Mercè , el dia 20 de Septembre de 1992 , a l'any de les Olimpiades, en una casa amb una terrassa al davant. Una terrassa plena d'ocells i rosses, on el meu gosset corre i fa salts. En una casa d'aquestes que no fa ni fred ni calor; amb un acollidor olor a menjar, que fa la mare. Vivim voltats de famílies treballadores i honrrades, que es conformen amb lo mínim per poder viure feliços.

2009-03-16T03:21:00.000-07:00

2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:

CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)

Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.

Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.

Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.

De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.

Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.

Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.

M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:

a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
A la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
Es refereix a les reunions i assemblees que van caracteritzar els moviments de protesta dels estudiants de la Universitat de Barcelona durant la dècada dels seixanta i setanta.

c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
Que escriu en Català, una llengua que acaba de iniciar la seva recuperació.

d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
Fa referència a la Guerra del Vietnam, que en aquells moments era de plena actualitat.

e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.

Fer la gara-gara: fer la pilota.
Sóc d'un barri de senyores pones: ser d'un barri de senyores burgeses, de la Barcelona franquista.
Canonades de l'any de la picó: canonades molt antigues.
Senyors amb més seny que or: senyors pobres però sabis.
De la guerra no hi vaig tastar ni el pa negre: que la guerra no la va afectar i sobretot que no va passar gana, perquè el pà negre simbolitza la gana que van passar durant la guerra.
Ovejitas del senyor: que seguien una religiositat, que eren sumament moralistes.
Futurs gallimarçots morals: que ja no són tan religioses, dones masculines.
Anar xino-xano: poc a poc, sense presa.
Sortir del niu: sortir de casa teva, de la protecció de la teva família.
Torno de pet: tornar de seguida.
Volta al món i torna al born: donar voltes i tornar a casa.

2009-03-11T00:50:00.000-07:00

2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.

Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)

Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.
(Abril 1991)

Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.
(Agost 1991)

Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.
(Abril 1991)

Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.
(Abril 1991)

Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.
(3 d’agost del 1991)

a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit.
El text número dos és interessant perquè a casa seva no existia el masclisme i hi havia igualtat entre els seus pares, i tant la seva mare com la seva avia tenien opinions personals i poder de decisió. Això crec que es un fet molt important ja que Montserrat Roig degut aquesta situació va poder créixer amb una mentalitat oberta i això es nota a l’hora d’escriure.

b) Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.
Sóc l'Alba i visc Santa Coloma de Gramenet, tinc un germà petit i l'estimo molt, però algunes vegades em barallo amb ell massa. Tot i que algunes persones em critiquen per coses que faig o dic, jo penso que no ho faig amb maldat i que són una persona amiga dels meus amics i que no m'agrada que estiguin malament, perquè si no jo també ho estic. Sóc alegre tot i que com qualsevol persona tinc els meus dies dolents. També m'agrada dir les coses clares i a la cara i sóc molt directa, per això la gent es pensa de vegades que parlo massa.

2009-03-11T00:14:00.001-07:00

A) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
M'agradaria conèixer a Yara COBO que és una model que va desfilar a la Cibeles i a moltes més.

B)Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Perquè és una dona com qualsevol altre que fa la seva profesió com a model i a més estudia la seva carrera universitària.

C)Escriviu 3 o 4 preguntes que li farieu.
Quan vas decidir presentar-te al càsting com a model?
Quina esperança tenies de que t'agafessin?
Pots portar a terme la teva professió i els teus estudis a l'hora¿

D)Digueu que opineu sobre la resposta de Roig.
Per una part estic d'acord però per altra em sembla que una novela és molt millor que una entrevista, ja que és molt més dificil d'elaborar i és més complexa

2009-03-11T00:13:00.000-07:00

BIOGRAFIA I OBRA
Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels setanta. Va escriure novel·les, articles periodístics, assaig, teatre, i va presentar diversos programes de televisió. Tota la seva obra es fa ressò de la seva actitud crítica davant les situacions d’opressió i injustícia.

1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions:

Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX.
Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950.
Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.
* *
Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.
Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig.
Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig.
* *
Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà.
Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.
Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu.
* *
La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig.
Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.
Montserrat Roig només va escriure novel·les.
* *
Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.
Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època.
Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges.
* *
Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.
Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg.
Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

2009-03-10T04:13:00.000-07:00

2- Entreu a la pàgina web http://auques.cat/auques.pho?auca=oliver. Aquí veureu una obra interessant, l’auca d’Allò que tal vegada s’esdevingué i pengeu-la en algun espai físic o virtual que considereu adequat.

personatges

2009-03-09T10:37:00.000-07:00

Querub:Després torneu al Jardí de l'Edèn.(En to de comandament.)
Nara:Però a mi em fa angúnia que se'm disputin.No sé per qui decantar-me...Escolta, ara se m'acut una idea.Jo sóc una i vosaltres sou dos...¿I si féssiu torns, tu i Abel?

Eva: Temo per tu fill meu!(Peta un gran tro.)Iiiiii!Quin horror!Entrem a casa...
Abel, gairebé plorant:El pare sabrà tot això que has dit.

Jahvè: ben atrament, tot quell qui matarà Caïm, set venjances pagarà. I vet aquí el senyal que et servarà.
Adam, amb la boca plena:Les dones no ho volen.He!he!he! Què hi farem!(De cop.)I on és, l'altre?

Caïm: només ´sóc un home que vol entendre les cosses que em passen, que vull saber qui sóc i on vaig i que em sento amb forces de lluitar contra qui sigui.
Diable: Eva, amiga meva, he vingut per advertir-te d'un perill...

2009-02-15T14:46:00.000-08:00

En la Teogonia i en Els treballs i els dies d’Hesíode, i en el context de la narració teogònica, es desenvolupa un mite (en dues versions diferents) segons el qual Prometeu (AD@:02,bH, literalment «el que preveu per endavant»), un tità fill de Jàpet i de Clímenes, va robar el foc sagrat a Zeus per venjar-se d’ell, i el va entregar als homes que acabaven de ser creats. Assabentat Zeus del robatori de Prometeu el va castigar lligant-lo a una columna i enviant-li un àguila voraç que li devora el fetge que es va regenerant en un suplici etern. Per castigar també els homes afavorits per Prometeu, Zeus els envià dos càstigs: un d’ells és la creació de la dona, representat pel mite de Pandora; l’altre és representat per Epimeteu que encarna la malaptesa humana. Aquest mite va ser reprès per Èsquil a la seva obra Prometeu encadenat, en la que es presenta Prometeu com a representant de l’esperit d’iniciativa i instructor de la humanitat, i en la que es manifesta una certa desconfiança respecte de les divinitats. De fet, Prometeu era venerat a Atenes com a patró de la indústria, la ceràmica i l’artesania en les «Prometeies». Així, doncs, aquest personatge mític encarna un doble aspecte:

d’una banda, representa el benefactor de la humanitat, ja que és qui li atorga el foc, entès com a símbol de les habilitats tècniques i de la capacitat de transformar la natura;

d’altra banda, representa la desmesura (àbD4H) i la imprudència, ja que va desobeir els déus suprems, la qual cosa comporta necessàriament un càstig.

Però, sense les seves connotacions religioses, Prometeu representa la humanitat mateixa, que amb la seva tècnica pot dominar la natura, però si aquest exercici del seu saber és desmesurat, ocasiona necessàriament desgràcies en forma de pobresa per a molts i riquesa per a pocs, guerres, desavinences socials, enveges, etc.

Plató posa en boca del sofista Protàgores, en el diàleg del mateix nom, una versió d’aquest mite en què Prometeu apareix com a símbol de la indústria i la tècnica humana que, pels seus propis mitjans i sense recórrer als déus, aconsegueix progressar.

2009-02-12T14:38:00.000-08:00

Activitat 3

1. Y Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.
La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.

Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia s'origina al món grec, però es va desenvolupant durant l'edat mitjana (molt poc) i sobretot durant l'Edat Moderna, fins a arribar als nostres dies. Com en altres gèneres dramàtics, a la comèdia l'acció dramàtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no és estrany trobar personatges amb to tràgic en drames còmics, sempre que aquests siguin, per dir-ho d'alguna manera, personatges secundaris.

Allò que tal vegda s'esdevinguées pot considerar una comèdia ja que del tema d'Adam i Eva (tema bíblic)el fa una comèdia . També apareix Caïm, el fill d'Adam i Eva, que és el protagonista de l'obra. Caïm té dos germans, Nara i Abel, i mata a l'Abel per quedar-se mb la Nara, cosa que Jahvè no li castiga per matar-lo.

2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.
- Adam: És el pare, té vint-i-dos anys. Porta posada una túnica sense mànigues i llarga fins als genolls. Té barba descurada.
És un home gandul, avar, conformista, enyoradís del temps del paradís que va perdre per culpa de la seva dona.

- Eva: És la mare, té vint-i-dos anys. Té un aspecte molt maltractat, el seu cos ha quedat desfigurat després dels tres parts.
És tendra, comprensiva, treballadora, s’estima i dona molt d’amor als seus fills, i té sensacions tan humanes com són el dolor i el plaer. També enyora el temps del paradís.

- Abel: És un dels fills barons, ros i barbamec. És un ésser feble, que sempre es queixa de tot, és molt infantil i gelós. La seva veu és aguda i es presenta com un bon minyó incapaç de fer mal a ningú.

- Caïm : És l’altra fill baró, és bru i té pel moixí per tota la cara.
És molt intel·ligent, inventa noves paraules, i manyós, fabrica les seves pròpies eines; la seva capacitat de raonament és elevadíssima. És molt treballador, és un inconformista i li planta cara al seu pare en tot moment sense cap tipus de respecte.
Desconfia de les meravelles i creu que lluitant tot ho pot aconseguir.
Té objectius a la seva vida, entre els quals es troba aconseguir l’amor de la Nara, per la qual desobeeix les normes i entra al paradís.

- Querub: És un dels àngels guardians del jardí de l’Edèn. Vesteix una túnica blava sense mànigues que lo arriba fins als genolls, els seus cabells són rossos platinats. Porta una àmplia diadema daurada i ales blanques a l’esquena.
És comprensiu, té una gran capacitat de raonament, fa moltes vegades la vista grossa i no comenta res a Jahvè dels fets de Caïm.

- Nara: És la filla. És molt bonica, i els seus dos germans se l’estimen. És una dona despreocupada, senzilla i capritxosa.

- Jahvé: És Dèu. Un ésser totpoderós i omnipresent. És qui castiga i qui decideix tot el que h de fer cadascun.
A l’obra només apareix al final escoltant-se la seva veu.

3.Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.
- Adam: aquest junt amb Eva és el creador de part de la humanitat, ja que va ser el primer creat per Déu, i el que va posar nom a objectes, elements relacionats amb la natura, etc.

- Caïm: és el descendent que crearà més fills amb la Nara, per crear la humanitat i seguirà posant noms a tot allò que vulgui.

- Abel: representa a el bó d'entre els germans, aquest com el mata el seu germà, no tindrà cap futur.

4. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.
-Plantejament: ens presenten a tots els personatges, el seu caràcter, i les seves intencions.

-Nus, ens adonem que el personatge principal i especial és en Caïm, és un personatge gens conformista que vol aconseguir estar amb la seva germana Nara, i és capaç de fer qualsevol cosa per que no es quedi am Abel.

-Desenllaç: podem veure com demostra Caïm que fa tot per alló que vol, ja que finalment mata al seu germà perquè l'Abel el provoca pavonejant-se de que s'ha quedat amb la Nara.

5. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.
El món que vl crear Caïm és un món on les coses es qüestionin, i la gent lluiti pel que vol.
A més, vol que n hi hagin injusticies i que siguem inconformiste, sempre buscant tot lo posible per millorar la nostra vida, tot allò que ens sembla que no és just

6. Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

Jo crec que els personatjes femenins responen a tòpics sexistes sense cap dubte, ja que les donen són les que es queden a casa, i no tenen cap poder de dcisió, sinó que tenen que fer cas dels hombes.
cm per exemple, la Nara no decideix amb qui dels dos germans es queda, sinó que ho eligeixen ells.
I altre exemple és l'Eva, que no té poder de decisió en cap moment,, ja que fa cas de l'Adam.

2009-02-12T12:33:00.000-08:00

Activitats 2

5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

Francesc Trabal i Benessat va ser un novel·lista, contista i periodista català
nascut a Sabadell l’any 1898.
Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell.
Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes.
A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.

Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, va ser un escriptor, periodista i
crític literari català. Va néixer a Sabadell el 1904.
Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.
El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.
El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols.
El seu fons (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.

2008-12-16T23:35:00.000-08:00

VAE

2008-12-16T03:24:00.000-08:00

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Antologia poètica

2008-12-14T04:06:00.000-08:00

Cançó de bressol, LA NIT (1956)

1-Jo tinc una Mort petita,
2-meua i ben meua només.
3-Com jo la nodresc a ella,
4-ella em nodreix igualment.
5-Jo tinc una Mort petita
6-que trau els peus dels bolquers.
7-Només tinc la meua Mort
8-i no necessite res.
9-Jo tinc una Mort petita,
10-i és, d'allò meu, el més meu.
11-Molt més meua que la vida,
12-amb mi va i amb mi se'n ve.
13-És la meua ama, i és l'ama
14-del corral i del carrer
15-de la llimera i la parra
16-i la flor del taronger.

El poeta Vicent Andrés Estellés, escribia sobre els seus sentiments.
En aquesta poema tracta sobre la mort de la seva filla petita, que va ser molt dur per a ell, com per a qualsevol pare.
El tema és sobre l'amor i la mort, dos termes que semblan molt semblants fonèticaments, pero que als sentiments, són ben contraris.
És un romanç heptasíl·lab ja que té un nombre indefinit de versos, els quals són de set síl·labes. A més té rima en asonants, als versos parells.
La nit fa una referència a la mort, ja que són dos elements obscurs i es poden complementar i poden anar units.
Trobem repetició a diferents versos; al 2 de la paraula "meua", al 10 de "meu" i al 13 "ama".
Els versos tres i quatre es referent a un cercle, ell s'alimenta d'ella ja que la recorda i ella el nodreix a ell ja que està als seus pensaments.
Al vers 1 apareis l'intensificador "jo", que no és una paraula necessaria però es sol utilitzar als poemes per donar una certa intensitat.
Al vers 11 deixa a veure la importància que té per a ell laseva filla, ja que és gairebé més important que la seva vida.
Al vers 13 i 14 trobem un encavallament, ja que el vers 13 acaba a meitat del 14.

Vicent Andrés Estellés

2008-12-14T03:52:00.000-08:00

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot (comarca de l'Horta de València). Els seu pare era forner del poble. La seva germana Carme, com els seus pares, era citada en els seus versos

Als llibres L'ofici de demà i Coral romput, recorda les morts familiars de la seva infantesa.

La vocació literària es va desvetllar pel teatre, i pels volts del 1935-36 ja va començar a escriure poesia. A la guerra española tenia 12 anys i ja habia començat a escriure algunes peces teatrals. Va deixar els estudis per la guerra, però llegeix una gran quantitat de llibres de García Lorca i Antonio Machado, de Mossèn Cinto, de Teodor Llorente, de Josep Maria de Segarra, de Josep Carner...
Acabada la guerra va començar a treballar de forner, després d'orfebre, de mecànograf i d'ordenança.

El 1942 va publicar el seu primer article al diari "Jornada", va cursar la carrera com a becat.
El 1945 va anar a fer de soldata Navarra on va escriure poesia catalana. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias" on va arribar a ser el redactor el 1958 fins el 1978.
El seu primer llibre va ser "Ciutat a cau d'orella"(1953).
El 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, van tenir una filla que es va morir als 4 mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure "La nit"(1956) i "Primera soletad".
Més tard va tenir dos fills, Vicent i Carmina.Després publica "Donzell amarg"(1958) i "L'amant de tota la vida"(1966). Refeia els primers llibres a partir d'un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Berjassot", de difícil datació a causa d'aquest continuat procés de reelaboració.Durant els anya seixanta, organitzava campanyes agressives contra qui feien esfoços pel redreçament cultural i lingüístic dels valencials amb el diari "Las Provincias"El 1971 treu 5 llibres: La clau que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d'exilis, Primera audició i L'inventari clement.L'any 1972 publica l'Obra Completa amb un primer volum Recomane tenebres, que va obtenir el premi de la Crítica Serra d'Or.La idea de fer un cant a València que aviat es va convertir en un projecte més ambiciós, la idea de fer tot un mural on s'identifiqués tot el país, fet des del poble i per al poble.
Va començar a escriure el poemari "Mueal del País Valencià" un parell o tres de dies després dela mort del dictador Franco. Consta de 60 llibres, on va evocar personatges històrics, geografia, naturalesa, els productes de la terra i per primera vegada, el poeta va cantar amb optimisme desesperat, fet que en l'evolució poètica li dona una nova dimensió.
"Mural del País Valencià" - va començar a publicar fragments a partir del 1978.L'única obra de teatre publicada "Oratoris del nostre temps(1978), també va fer guions de cinema, tres obres de caràter autobiogràfic "Quadern de Bonaire"(1985), El tractat de les maduixes"(1985) i LA parra boja (1988) i en prosa "El coixinet"(1987).En homenatge del poeta, des de 1973 es convoca, dins la Nit dels Premis de València, el 1975 amb la Lletra d'Or i el 1978 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquell mateix any va ser obligat a una jubilació anticipada als 54 anys. Es veia perseguit per sectors de la dreta franquista.

Els temes recurrents de la poesia d'Estellés són la fam, el sexe, la mort i l'amor, construïts fonent diversos registres.

Va partcipar en nombrosos recitals conjunts als diversos llocs dels Països Catalans.
Al 1984, premi de les Letres Valencianes.
Al 1990, homenatge de la Universitat Catalana d'Estiu i Prada i els Premis d'Octubre.

Va morir a València el 27 de març de 1993

Elements configuradors: la poesia simbolista, la música i les arts plàstiques

2008-11-24T12:20:00.000-08:00

Les propostes poètiques del simbolisme francès són vistes com la via de renovació del llenguatge narratiu. Desapareixen les fronteres entre el llenguatge denotatiu (considerar propi de la poesia) i el connotatiu (considerat propi del vers), i el ritme poètic, les imatges i les metàfores s'instauren en la prosa.

La poesia busca noves formes rítmiques a través de la música. La poesia es dissocia del vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre la prosa i el vers com la prosa rimada i el poema en prosa. El llenguatge poètic de moltes obres narratives fa que puguin ser definides com a poemes en prosa.
Diferents arts s'apliquen a la narrativa, i surten textos suggerents basats en les imatges sensorials, visuals, auditives, tàctils, etc, que desvetllen l'emoció i la imaginació dels lectors a través de la suggestió.

Solitud

2008-11-18T13:27:00.000-08:00

És un drama rural, una redacció apresada en forma de fulletó.
El tema es Modernista per exel·lència:
·Tensió entre l'heroi i la societat
·Conflicte entre l'individu i l'entorn
·Lluita de la protagonista per trobar la própia individualitat entre els determinismes que l'envolten.

Mila-> puja a la muntanya (simbòlica), plena de neguits, de dubtes, i la baixa havent conquerit la pròpia individualitat, havent madurat.

Dues parts: (amb un paralelisme entre els dos blocs)

Primavera: de capítol I al X (joventut)
Tardor: del capítol XI al XVIII (maduresa)

L'estiu passa volant, només dura 4 pàgines.

L'hivern respresenta la vellessa.

Personatges:

positius

Mila

Pastor(representa les forces positives

de la natura domestica-

da, plena de bohemia)

negatius

Matias (priemr abúlic i després facinerós)

Ànima(representa tot lo negatiu de la naturalesa)

Víctor Català

2008-11-18T11:46:00.000-08:00

Caterina Albert Paradís fimrava amb el pseudònim de Víctor Català. Aquesta dona va néixer a l'Escala, situada a l'Alt Empordà, a l'any 1869 i va morir al mateix lloc a l'any 1966.

Va ser filla d'una família que no era pobre; el seu pare, Lluís Albert, era advocat, polític i propietari de terres rurals; la seva mare, Dolors Paradís, pel contrari, sempre estava malalta i trista. A causa d'aixó va exercir de mare la seva avia, de procedencia italiana.
Va ser la gran del quatre fills que van tenir el matrimoni.

Caterina va tenir una bona formació anant a l'escola de primaria i un any a un pensionat de Girona, on va començar a estudiar francès. Després va continuar les classes a casa seva amb un professor particular que li va facilitar la seva família, a més de classes artístiques de dibuix, de pintura, escultura, música...
A part de tot aixó, va acabar d'aprendre francès entre altres coses ja que era una persona autodidàctica, i aprenia les coses per ella mateixa.

Li proporcionaven novel·les i revistes setmanalment i gràcies a aixó estaba informada de tot el que succeïa. Llegia en versió original, en frnacès que va ser l'idioma central, ja que Francia va ser el centre del moviments com ara el modernisme.

Al morir el seu pare, el fill hereu no va voler fer-se carrec de les seves pertenencies, llavors com ella era la major es va quedar amb les propietats i les seves getions; també va fer-se carrec de la seva mare malalta.
Ella amagava la seva veritable biogradia i donava dades falses sobre la seva vida. També deia que no havia sortit ni sortia mai del seu poble i era mentida, ja que anava comprar roba a Barcelona i també anava al teatre una vegada al mes.

Portava una vida de monja i de finestrons tancats, que va fer-ho per dedicar-se a escriure.

Va començar a firmar les seves obres amb el pseudònim de Virgili d'Alacseal (1897), que l'úlitma paraula era l'Escala a l'inrevès. Aquestes obres van ser publicades "l'Almanac" a l'Esquella de la Torraxa.
Al 1898 va guanyar el primer premi als Jocs Florals d'Olot amb el poema i monòleg de "la infanticida". La cruesa d'aquest drama i el fer d'haver estat escrit per una dona va generar una gran polèmica, que va fer que s'hagués d'amagar amb l'altre pseudònim, Víctor Català.

Va publicar poesies, articles i novel·les; en set anys va pubicar dos llibres de poesia, un de teatre, tres reculls de contes i la novel·la de"Solitud.

A partir de 1906 apareixen nous escriptors. El Modernisme es frenat pel Noucentisme i això va causar que no publiquès res fins a 1918 per la marginació noucentista.
També la Guerra Civil espanyola li va provocar gran desconcert.

Origen de la novel·la

2008-10-27T11:53:00.000-07:00

Mon antic

Els orígens de la novel·la estan en altres gèneres narratius, des del text sumeri l'Epopeia de Gilgamesh, l'èpica amb la Ilíada i L'Odissea d'Homer, l'Eneida de Virgili; les narracions curtes d'aventures que sorgiren a l'època hel·lenística grega (habitualment conegudes com a novel·les gregues o novel·les bizantines), com ara Dafnis i Cloe de Longo de Lesbos i L'ase d'or d'Apuleu.

Edat mitjana

A l'edat mitjana va sorgir la cançó de gesta i la novel·la de cavalleries, les primeres novel·les pròpiament dites. Copiaven el model clàssic, narrant en vers la vida d'un personatge bé perquè fos exemplar o bé perquè estigués plena d'aventures curioses, que permetien la seva transmissió via oral. Durant els segles XIV i XV, gràcies a l'emergent mercat del llibre, van començar a aparèixer els primers texts en prosa, que podien ser la prosificació d'un cantar de gesta si el protagonista era un cavaller heroic. L'anomenada "matèria de Bretanya" va donar lloc al primer cicle novel·lístic, explicant les vides de tots els components de la Taula Rodona. Destaca l'autor Chrétien de Troyes.

La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg el 1440. va afavorir la difusió de les novel·les, que van començar a diversificar-se a partir de l'Edat Moderna. Dues grans tradicions van coexistir durant molt de temps: el vessant paròdic, exemplificat per l'obra de Cervantes, i el que és hereu dels herois de l'antiguitat. Les dues tradicions van anar guanyant en realisme seguint les exigències dels lectors.

Segle XVIII

Al segle XVIII la novel·la va guanyar en didactisme, s'usava la vida dels altres en ficció per aprendre sobre la pròpia existència. En aquesta època es va convertir en el gènere més popular, fet que continua encara vigent.

Segle XIX

Amb el segle XIX i el Realisme, la producció de novel·les es va disparar (per això es considera aquest període el segle d'or de la novel·la europea).

Segle XX

Al segle XX s'ha posat en crisi el concepte mateix de novel·la, amb obres experimentals, barreges de gènere, irrupció de l'aspecte visual de la pàgina, l'autobiografia real o fictícia... També s'han multiplicat els subgèneres segons l'estil i la temàtica.

Acte 1

2008-10-13T10:52:00.000-07:00

I escena:
En Badori ha arribat al poble amb la intenció de trobar feina i en Gepa l'encortaja i li diu que quan vingui el capatàs a pagar lo dirà que el contracti.
En Badori es un noi amb mala sort; no té feina i acaba de sortir de l'hospital perquè hi tenia un Tifus, una malaltia molt greu d'aquella època.
En Gepa s'en presenta com a una persona irònica ja que s'en riu d'en Badori dient-li que és un gandul i que per això no treballava, que lo del hospital no s'ho creia, però es veu que té intenció d'ajudar.
En Gepa li té estimació al Badori perquè lo recorda al seu fill mort que tindria la mateixa edat que ell.
Li diuen Gepa perquè el seu filla era geperut de veritat, però ara a ell li agradava que li diguessin així , com al seu fill.
II escena:
En Badori veu que la Tomasa i en Quirze es barallen, i com no els coneix s'espanta i es fica en mig, rebent una bofetada.
La Tomasa barallant-se amb en Quirze cau a terra i tots dos esclaten a riure.
La Tomasa i el seu marit sempre s'estan barallant, però en el fons s'estimen molt.
III escena:
En Badori està fent sopes mentre entre la Tomasa i en Quirze està a punt d'esclatar altra baralla.
IV escena:
La Maria Rosa l'explica a en Marçal, a la Tomasa, a en Gepa, a en Quirze i a en Badori tot el que va pasar amb l'Andreu i com el van acusar de la mort del capatàs.
V escena:
Estan tots parlant de que l'Andreu està molt malalt i que la pobre Maria Rosa no es podia enterar.
VI escena:
La Maria Rosa li explica a en Marçal que es vol anar a Ceuta amb l'Andreu perquè se l'estima molt i fa molts mesos que no el veu.
VII escena:
A l'escena està nomès en Marçal i comença a dir que va ser ell qui va matar al capatàs i com va pasar, i que algun dia quan ja estiguès casat amb la Maria Rosa que ho diria.
VIII escena:
En Calau i en Badori parlen de que quan tingui en Calau bastants diners que se'n casarà.
IX escena:
Li diuen al Badori que l'endemà començarà a treballar.
X escena:
La Maria Rosa explica a en Gepa, Badori i Calau com va conèixer a l'Andreu a la verema.
Escenes XII, XII, XIV:
Reben una carta que resulta ser de l'Andreu, però no s'atreveixen a llegir-la, però quan arriba la Maria Rosa els hi treu la carta i la llegeix, a la carta posava que l'Andreu havia mort.
La Maria Rosa es queda de pasta de moniato i ho pasa molt malament.

Temps

2008-10-12T03:09:00.000-07:00

L'obra es classifica en tres actes, però no segueixen un desenvolupament lineal, sinó que fan salts en el temps:

Primer acte: comença a la carretera i durant tot aquest període ens va explicant el que pasa amb l'Andreu, com li acusen i com se'l enduen a la presó. Aquest acte finalitza amb la carta que arriva de la presó dient que l'Andreu a mort de pena.
Segon acte: aquest acte es situa als quinze mesos de la mort de l'Andreu, fa un salt en el temps, la Maria Rosa està molt trista perquè se l'estimava molt al seu marit. Després la Maria Rosa se n'adona de que s'està enamorant de l'amic de l'Andreu, en Marçal. En Marçal posa a la Maria Rosa en un compromís per fer-la casarse amb ell.
Tercer acte: aquest acte comença amb tots el personatges contant les quinzenes que per fi els hi han pagat, quan ja an acabat la carretera. La Maria Rosa i en Marçal celebren la seva boda i en Marçal s'emborratxa una mica i quan es queda a soles amb la Maria Rosa li explica que per ella ho havia fet tot això de la mort del capatàs. Llavors ella com ja hi havia jurat, va venjar a l'Andreu i va matar a en Marçal.

Personatges

2008-10-09T23:44:00.000-07:00

Aparixen vuit personatges els quals eren molt pobres i treballaven a la carretera, tots ells perteneixen a una classe social molt baixa.

Maria Rosa: és el personatge protagonista perquè al seu voltant gira tota l'acció. És la germana d'en Quirze per tant la cunyada de la Tomasa. És una dona jove que treballa rentant la roba de la gent que treballa a la carretera. Al principi de l'obra la trobem molt enamorada del seu marit al cual va conèixer quan veremava.
Badori: és un personatge que no era del poble, sinó que ve de fora. Comença a treballar junt a aquest grup a la carretera. S'enamora de la Maria Rosa quan aquesta queda viuda. Fa de contrapunt d'en Marçal ja que tots dos estan enamorats de la Maria Rosa. Sempre va amb franquesa i diu la veritat, és un home valent perquè li planta cara a en Marçal, però al final la té que donar per perduda ja que la Maria Rosa s'enamora d'en Marçal.
Tomasa: és la dona d'en Quirze, és molt valenta i si fa falta li planta cara als homes, volt participar en totes les converses dels homes, etc. És un personatge que sembla que quedi una mica a l'hombra, però és un personatge que està molt trebllat a l'obra ja que vol prendre decisions que només prenen els homes, cràcter bastant diferent a el que tenien les dones de l'epoca. És un personatge istriònic, perquè canvia molt d'estat d'ànim. És la cunyada de la Maria Rosa i al principi la critica perquè sempre se'n està compatint, però en el fons l'ajuda i amb això demostra que l'estima.
Quirze: és el germà gran de la Maria Rosa i té uns 40 anys. Està casat amb la Tomasa, i l'estima molt. Ajuda molt a la seva germana ja que també se l'estima i fa tot el posible per a que sigui feliç. És un home que treballa també a la carretera i que té una mentalitat tancada, com tots els homes d'aquesta època.
Marçal: era molt bon amic de l'Andreu, el marit de la Maria Rosa, però com que se l'estimava a ella, va decidir fer que inculpessin de l'asesinat del capatàs a l'Andreu per tenir ocasió d'enamorar-la. Fa tot el posible per casar-se amb ella i al final ho aconsegueix pero no sap el que després li espera.
Andreu: era el marit de la Maria Rosa. També era molt amic d'en Marçal, perè el van culpar d'un assasinat que va cometre en Marçal i el van ficar a la presó, allà va morir de pena i sent inocent.
Gepa: és un altre company que treballa a la carretera i té un paper que no té massa importància al principi però que esta sempre present. Al final el seu paper agafa intensitat ja que com sospita que en Marçal és dolent, fa tot el possible per a què ho descobreixin.
Xic: també treballa a la carretera però a l'obra no té massa importància, només està present a algunes escenes.
Calau: un altre treballador a la carretera que també està present en moltes escenes pero no té gran importància a l'hora d'influir en aspectes centrals i de gran intensitat de l'obra.
Obrers i obreres: apart dels personatges principals també entren a les escenes altres treballadors de la carretera que no parlen.

Espais- escenaris

2008-10-09T23:39:00.001-07:00

Priemer acte:
Matí. Una carretera i al costat una casa pobre.

Segon acte:
Vespre. Interior d'una casa molt pobre.

Tercer acte:
Vespre. També a l'interior d'una casa molt pobre.

Estructura externa

2008-10-09T23:36:00.000-07:00

Obra dividida en tres actes.

Cada acte té diferents escenes:

El primer acte té 14 escenes
El segon acte té 15 escenes
El tercer acte té 11 escenes

Àngel Guimerà

2008-10-07T11:19:00.000-07:00

(Ramon Bacardit)

La biografia d'Àngel Guimerà ha estat motiu de poloèmica per la verificació de la seva data de naixement i pels aspectes de la seva intimitat. Xavier Fàbregas volgué veure en les circumstàncies del naixement de l'autor, un dels factors que havien de marcar la seva producció, juntament amb la idea de mestissatgfe i un amor frustat amb una tal Maria Rubió.

Interpretar la seva obra a partir de la seva biografia era una constatn per la contradicció entre voltatge passional de les seves obres i discreció de la seva vida íntima, prové la temptació de projectar sobre l'autor i la seva obra lectures psicoanalítiques. A tot això cal afegir-hi la seva solteria i el costum de voltar-se de deicebles més joves.

El tema de l'inadaptat tú una clara relació amb la biografia del dramaturg.

El dramaturg

Primer la creació dramàtica de Guimerà destaca per seguir una proposta programàtica plantejada pels amics de l'autor. Frederic Soler havia consolidat uns models de teatre en català en què alternava comèdies amb drames.

Es dona un intent de recuperarunes formes de drama culte, tant pel verisme més profund en el tractament de la realitat històrica com en larecuperació dels drames, evità les truculències melodramàtiques, s'allunyà de l'encarament retòric. També recuperava la funció de la vella tragèdia.

Guimerà fou l'autor triat pels seus companys com el més apte per a tirar endevant la creació d'una tragèdia ctalana que prestigiés una literatura que amb Verdaguer ja havia incorporat l'èpica.

La tendència més destacable`´es l'aproximació a un realisme més sincer, i la creació d'unes constants temàtiques.

Una relació de poder subratllava la problemàtica de la inadaptació per la vida de l'orfenesa i/o el mestissatge es projecten amb masoquisme i sensualitat turmentada. Això s'expressa a Maria Rosa(1894), Terra baixa(1896) o la filla del mar(1900).

6 d'octubre 2008

2008-10-06T08:15:00.000-07:00

Romanticisme:

Fe en la "bondat natural" de l'home i l'exaltació dels valor culturals.

Indiviudalisme i sentiment religiós.

Subjectivisme i la consciència del poble.
Forma subjectiva de l'casionalisme i potenciació dels sentiments nacionals.
Afirmació de les forces irracionals de la vida i triomf de la llivertat de l'esperit.
Insastifacció de la realitat i la transfiguració poètica e la mateixa realitat.
La poesia de la malenconia, del dolor i la mort i secoberta de l'existència més nova i més íntima.
La victòria de la fantasia i del sentiment sobre la raó i la conquesta d'un pla superior de la vida racional.
Sentiment de la vida com a esdevenidor i la religiositat estàtica.
Orientació historicista i l'idealisme místic i estètic.
Retorn a edat mitjana i recerca de modernitat.
Rebuig total de la precertivaliterària clàssica.
Afirmació de llibertat de creació poètica
Especulació vers una nova filosofia i nova mística.
Vinculació de lliteratura i vida i fuga vers uns mons d'imaginació fantàstics i llunyans.

Realisme:

Descripció de la realitat amb una observació prèvia del món exterior.
Eliminació de tot aspecte subjectiu, fets fantàstics o sentiments que s'allunyen del real.
Els problemes de l'existencia humana composen el tema fonamental de la novel·la realista, aquesta és la conseqüencia del gran interés per la descripció del caràcter, temperament i conducya dels personatges.
Sorgeix un tipus de novel·la en la qual s'analitzen minuciosament les motivacions dels personatges i les costums.
El novel·lista denuncia els defectes i mals que afecten a la sociaetat i afavoreix al lector solucions per detenir-les.